Avanç del POUM: una proposta d’esquena a la gent
El que defineix una ciutat són els seus ciutadans, és la satisfacció dels seus habitants en la qualitat del lloc, l’oportunitat de treball, la seguretat, l’entorn de zones verdes, la disponibilitat de places escolars i universitàries i centres de salut, la mobilitat, els sistemes de transport, la cultura... i altres com el paisatge, el mar i les platges.
En el cas de Tarragona, la seva PERSONALITAT-IMATGE està íntimament relacionada amb dues característiques: primera i molt destacada EL MAR, segona i conseqüència de l’anterior: EL PATRIMONI ROMÀ. El nostre MIRADOR és la nostra imatge.
No és gens fàcil comptar amb una realitat tan rellevant com tenir MAR , de fet, de les quatre capitals catalanes sols 2 en tenim i altres poblacions importants al Principat i properes no en tenen. Aquí, a Tarragona tenim 15 km de façana marítima (5 de port que limita el sud).
Tothom sap que el MAR aporta un clima més suau, permet esports nàutics, passejar a la vora, navegar, pescar, gaudir de la seva suau brisa i banyar-se a les seves cales i platges ben bé mig any... i sobretot, CONTEMPLAR els seus canvis de color, sortides de sol i lluna, mar en calma, mar gruixuda amb onades... és a dir, canvis de paisatge de tota mena.
És un condicionant geogràfic de primera magnitud, de fet tots reconeixem la personalitat i força de les ciutats situades al seu costat: BCN, Tarragona, Castelló, València, Alacant, Cartagena, Almeria, Màlaga , Cadis, Huelva..., molta gent desitja visitar i viure.
Doncs bé, tot i l’enorme estudi tècnic i jurídic de l’avanç del POUM, porta moltes dades i recull quantitat d’informació... però descuida el PRINCIPAL: a on voldria viure la gent si es deixés triar tot respectant la normativa de prohibició de noves construccions a menys de 500 m de la costa? Una resposta molt clara: al LLEVANT , és a dir tot el territori comprès entre el Nàstic i Boscos, darrere de Cala Romana, orientat al SUD (la millor orientació segons el col·legi d’arquitectes) i amb vista al MEDITERRANI.
La proposta de POUM, és molt tècnica, però no té la sensibilitat de pensar què és el millor per al futur dels ciutadans de Tarragona. Tots volem la Part Alta millorada, un Ponent amb futur, els barris connectats i amb més zona verda, rehabilitar... però tot això no suposa deixar d’oferir el millor espai en segona línia damunt l’N-340 que disposa TGN i no altres ciutats.
Al final és la GENT la que tria a on vol viure, NO els polítics... i si s’equivoquen el resultat és simplement que el futur es dona a ciutats properes que ofereixen millors espais en la zona METROPOLITANA en què vivim, això suposa limitar el futur de la ciutat.
És hora de fer un plantejament positiu, sense condicionaments polítics que posen límits, el futur d’una ciutat que hauria de poder arribar als 200.000 habitants i que pateix la ‘competència’ propera de pobles d’altres indrets ben atractius.
Quina justificació té proposar créixer a Ponent (al costat de la química) un 65% i sols un 35% a Llevant, quina justificació té proposar un 50% d’habitatge social sabent que no es pot fer. No surten els comptes i la iniciativa privada no construirà..., com es pot justificar amb objectivitat proposar 120 habitatges per ha a Ponent i sols 50 a Llevant?
No ens podem permetre de cap de les maneres hipotecar el futur de la ciutat per una proposta allunyada de la REALITAT. Tenim el risc de quedar endarrerits dins l’àrea Metropolitana propera, baixem del núvol teòric i aterrem, pel bé del nostre futur.