Per un Reus que no abdiqui del català

«De tot el patrimoni que en aquest món tenim, cap tresor estimem tant com el de la llengua». Són paraules d’Antoni Rovira i Virgili sobre el català, que passa per un clar retrocés que cal revertir per assegurar, no tan sols la seva pervivència, sinó la preeminència que mereix com a llengua pròpia del país. Les coses no canviaran si ens instal·lem en el catastrofisme i donem la llengua per perduda, una llengua en perill com la nostra no guanyarà nous parlants i anirà perdent pistonada si es percep que no és necessària o que no té futur. Però encara canviaran menys des del cofoisme sistemàtic.

La realitat és que segons els últims indicadors, i només cal parar l’orella als nostres carrers, el català va perdent espai, especialment entre els joves. I això ens ha de fer reaccionar en positiu de manera individual i col·lectiva. La millor defensa del català és parlar-lo sempre, amb tothom i arreu perquè hi tenim tot el dret i perquè volem fer partícips d’aquest tresor que deia Rovira i Virgili tots els nouvinguts que volen fer de Catalunya el seu país. Llegar-los el català és la millor contribució a la seva integració. I això depèn en gran mesura de cadascú de nosaltres. Però no podem caure en el parany de pensar que els individus, amb una actitud militant, podem salvar nosaltres sols la llengua.

Parlar i viure en català no ha de ser una acció de militància, ha d’esdevenir allò normal en el nostre país. I això s’aconsegueix amb l’exercici del poder. És cert que els catalans, mentre no disposem d’un estat propi, tenim un poder limitat. Però en matèria de llengua no exercim el poder que tenim ara per ara. Cal fer complir sense complexos la Llei de Política Lingüística i totes les normes i reglaments vigents que protegeixen i promouen el català. 

Hem de poder fer coses tan elementals com anar al metge, a qualsevol bar, restaurant, comerç, als jutjats o a la policia, i ser atesos en la nostra llengua, hem de poder veure pel·lícules en català als cinemes, hem de poder tenir la mateixa facilitat d’accés a influenciadors a les xarxes en català que en les altres llengües. I així tantes i tantes altres coses de la vida quotidiana que ara mateix no podem fer amb normalitat.

El Govern de Catalunya té la responsabilitat d’exercir aquest poder a favor de la llengua. No serveix de res tenir una Conselleria de Política Lingüística si després, començant pel mateix president de la Generalitat, es menysprea el català fent ús del castellà de manera recurrent, i fins i tot en seu parlamentària, cosa que només fan els més acèrrims enemics de la nostra llengua, que la voldrien residual i folklòrica. Però des dels ajuntaments, també des de l’Ajuntament de Reus, es pot fer molt més del que es fa.

Junts per Reus vam portar al ple municipal la proposta d’impulsar un Pacte Local per la Llengua que va ser aprovada pels partits del govern i, més recentment, també a proposta nostra, va prosperar també el suport de l’Ajuntament a la Declaració de Prada, que fa una crida a situar la llengua catalana al centre del debat polític i social, però amb el pas del temps va quedant demostrat que aquesta no és una prioritat del tripartit de PSC, ERC i Ara Reus, que vota a remolc nostre, i que no té la iniciativa de passar a l’acció davant la situació d’emergència del català. I no només això sinó que observem derives que ens preocupen enormement com que certes comunicacions no es facin en català o que es residualitzi el català en actes institucionals com el del 8M.

Cal que l’Ajuntament de Reus es posi les piles i desplegui un paquet de mesures i accions urgents encaminades a enfortir el català. Una acció decidida de l’Ajuntament al costat de magnífiques iniciatives ciutadanes com la del Correllengua, que fa especial incidència en el món educatiu, haurien de servir per rellançar el català, que és prioritari i estratègic per seguir sent qui som. En un món globalitzat i amb tendència a la uniformitat allò que més ens singularitza és la nostra llengua i preservant-la contribuïm a la diversitat.

Els reusencs, com la resta de catalans, no hem abdicat mai de la nostra llengua, que ha superat fins i tot situacions molt més adverses que les actuals i no ho farem ara. Que no n’abdiqui tampoc el nostre Ajuntament.