La incertesa

Sembla com si els esdeveniments recents hagin incrementat la incertesa de la gent. Un nivell constant d’incertesa és connatural a la vida dels humans. De fet, com que no hi ha res més impredictible que el futur, obvietat natural a l’esdevenir del temps, és del tot natural. Però el trafegar de cada dia, pels menys neuròtics, la preocupació del que pot arribar a passar, se n'oblida per tal de continuar vivint.

En espanyol la incertesa forma part d’aquest grup de substantius immaterials que acaben amb la partícula 'umbre'. Així 'incertidumbre', com 'muchedumbre', 'reciedumbre', 'podredumbre' i altres que contenen sentit de quantitat i un cert caràcter ominós. Són paraules un xic tremendes. 

La incertesa, oposada per la partícula negativa 'in' de la certesa, seguretat, afirmació, deixa els sentiments en un suspens incòmode, però no necessàriament paorós. Al món de les finances, tot ell basat en una certa credibilitat, genera però, dificultats i por. Això és comprensible per què els diners no són més que una representació. Es van inventar com a mètode de mesura del valor de les coses. 

Com altres mètodes de mesura, com el Sistema Mètric Decimal, igualment representatius d’un acord (un metre, des de 1983 és la longitud del trajecte recorregut en el buit per la llum durant 1/299.792.458 segons, una altra relativitat per què algú m’ha de dir que és un segon), els diners també en són relatius al valor que ens creiem que tenen, això que en diuen crèdit: et creus o no et creus que un bitllet de 50€, tot plegat un tros de paper, val el que diu. 

Els bitllets de dòlar americà t’enganyen menys perquè hi ha una llegenda impresa que diu 'In God We Trust', confiem en Déu, una confiança teològica vàlida pels creients, els que hi creuen. Però als mercats de valors, la base de l'economia capitalista, el valor és quelcom volàtil només sustentat per la credibilitat per part dels operadors en què valen el que diuen que valen i, aquests valors poden fluctuar sota l’imperatiu d’una de les poques lleis inexorables com és la de l'oferta i la demanda.

Qualsevol esdeveniment que pugui modificar l'oferta o la demanda influeix en els valors. A sobre, al mercat de les borses existeix un segment que es denomina el mercat de 'futurs', o es trafica no amb el que valen les coses sinó en el que puguin arribar a valdre en un futur. 

Qualsevol incertesa, real o imaginada de quelcom tan impredictible com el futur, actua inexorablement sobre la seva estabilitat. No hauria de sorprendre, doncs, la muntanya russa (russa, eh? Humm!) dels registres d'activitat de l'economia mundial. Representa la natura de la cosa: ens ho creiem o no ens ho creiem. Només els descreguts poden viure tranquils en el món capitalista.

Però la incertesa s’estén més enllà del món dels diners. Les amenaces reals d'una guerra cruel i despietada, amb desenes de milers de víctimes civils i militars, dins l’àmbit territorial de l'Europa continental i amb risc d’estendre’s (l’altra, la de Gaza, no és exactament una guerra. És un conflicte de fa més de tres mil anys que ara ha esdevingut un genocidi), ennegreix l’horitzó futur. I tant més algunes respostes entre histèriques i malaguanyades d’autoritats de la UE recomanant un kit de supervivència per 72 hores que, per cert, ja se l’havien cruspit dilluns al vespre, fan tornar la incertesa en por.

Els estirabots del psicopàtic president dels Estats Units, potinejant acords comercials amb manipulacions dels aranzels, no passen de ser intents de tòrcer les més amunt esmentades lleis de l'oferta i la demanda que, més d’hora que no pas tard, l’acabaran posant al seu lloc. Mentrestant, hem de reduir la incertesa a una emoció controlable.