Els retards de la justícia

La repetició de declaracions generalitzades, sobre la necessitat de gaudir d’una Administració de Justícia, que sigui àgil en les seves resolucions, és un fet habitual per part dels dirigents polítics, però també dels responsables i operadors jurídics en cada cas, així tot sembla que estan per un compliment estricte de la Constitució quan diu de manera directa que no es poden donar ‘dilacions indegudes’, art 24.2, o, el que és el mateix, que el dret a rebre ‘la justícia’ no es pot allargar de manera indefinida.

Malauradament, l’evidència ens col·loca en un espai temporal on el que passa té poc a veure amb el que es diu o el que així està regulat, i ens trobem en un marc on no queda clar el perquè les coses s’allunyen indefinidament, és una evidència d’incompliment constitucional fora de dubte.

Soc conscient dels problemes, manca de personal, pocs mitjans, inexistència de compromisos específics, o inclús, problemes pràctics, a l’hora d’exigir un funcionament ‘normal’, ara bé, no oblidem tampoc la mateixa evidència d’un ‘tsunami legislatiu’ que massa vegades pot posar en qüestió la seva aplicabilitat pràctica i ubicar-nos en una ‘inseguretat’ manifesta. No dubto de la bona fe de tots els implicats, però no estaria de més fer un esforç col·lectiu a l’hora de buscar les raons pràctiques que ens porten a un missatge social amb qüestions a l’hora de haver d’optar per ‘la via contenciosa’, i d’exigir drets o resoldre problemes puntuals.

Es indubtable, a més, que malgrat la via ‘mediàtica’ de les manifestacions, al·ludides, opinions publicades, poc es parla en profunditat de les raons del perquè es dona la situació esmentada i quines són les seves conseqüències per milers de conciutadans. No estaria de més començar a valorar punts concrets de les opcions de la gent davant incompliments evidents, on sembla que ningú és responsable de res, però on les conseqüències poden arribar a ser devastadores, pels implicats legítimament.

Arribar a plantejar, de manera oberta, la possibilitat de reclamar i sobretot d’obtenir respostes pragmàtiques i no excuses formals, hauria de ser un camp obert de discussió i aquí podríem parlar dels drets a obtenir indemnitzacions pels justiciables quan les coses no es fan bé, independentment dels problemes esmentats, i en la mateixa línia, a l’hora de buscar responsables al respecte. Crec que aquesta via, que existeix, però poc es publicita, ens posaria a tots en una obligatorietat avui massa relaxada, des de la praxi de tots els que intervenen en el debat judicial.

No crec que ens podem permetre continuar sotmesos a les ‘paralitzacions’ repetides, tots poden ser receptors d’una realitat tan evident, amb conseqüències de tota mena.

Ja sé que la majoria dels implicats en la dinàmica judicial fan la seva feina...,. Moltes vegades més del que estaríem obligats, a tots els nivells, però aquesta no pot ser l’excusa per no tractar el problema en un punt prioritari, i més ara que amb noves mesures legislatives al respecte, encara ‘complicaran’ més el ‘tràmit’ en funció d’una vocació de solucions que realment el que vol fer és alambinar el problema fins a cotes insospitades.

Esperem que, en tot cas, ‘la teoria’ de la ‘bona justícia’ sigui un fi real i no es quedi en la pura teoria dels ‘discursos que volen’ però que a vegades, no sé si la realitat està per la solució del que ens afecta majoritàriament, en un espai on, els administrats, no són prioritat absoluta per part de l’Administració en el sentit més ampli. És inapel·lable que el ‘retard’ ens apropa cap a la injustícia i, per tant, no crec que ens puguem permetre aquest debat com un més, sinó de manera prioritària, urgent i sense dubtes.

No oblidem tampoc, la posada en marxa, des del passat 3 d’abril de 2025, de la nova normativa, que incideix en la via processal, dels mitjans per la resolució de controvèrsies (MASC) prèvia a la interposició de les demandes judicials, que esperem que tingui una resposta millor de la que es preveu.

Per acabar, tampoc vull ser negatiu, i així, noves com ‘la intel·ligència artificial’ pot ser un avanç amb tot el que comporta, però no ens esverem abans d’hora, ja en parlarem.