La lletra petita del POUM

Josep Antoni Coderch era un magnífic arquitecte, autor de les Torres Trade o de l’edifici de l’Institut Francès a Barcelona. Sembla ser que en més de quatre projectes, i després de rumiar-hi temps, lliurava al seu delineant un full, amb prou feines un esbós, i allí hi havia la genialitat dels volums, de la forma, de l’orientació. Però per a fer-lo possible, per a fer-lo real, material, calia una tasca de concreció, de detall; de passar de l’esbós al plànol. I aquí, als detalls, a la lletra menuda, hi el pas de la idea lluminosa a la realitat. Si es pot fer aquest pas, si la lletra menuda ho permet, la idea és lluminosa. Si no, no passa d’ocurrència.

En el cas del futur POUM de Tarragona hem anat coneixent idees generals, propostes, amb les quals podem estar més o menys d’acord o fins i tot en total desacord, però que no fan -i no ho pretenen- un pla a punt d’aplicar. Cal desenvolupar-les amb aquesta lletra menuda per a demostrar-ne la viabilitat, i aquesta és la feina d’una sèrie de documents, que també conformen el POUM, sense els quals no és només que el POUM no estigui complet, és que no se’n demostra ni la coherència ni la viabilitat. No estem parlant, doncs, de mers tràmits, de “un paper que falta” dit amb aire de cansament o de resignació. Estem parlant d’elements bàsics per a la resolució de problemes, per a la comprovació que les propostes del pla són possibles, per a poder formular millor les solucions. Molts d’aquests documents estan encarregats, és cert, però cal tenir en compte que no es tracta de rebre’ls i afegir-los al pla, sinó d’adequar el projecte de pla a les condicions i conclusions que resultin d’aquests documents, i això no sempre és fàcil. A tall no exhaustiu, anotem algunes necessitats:

Actualitzar el catàleg de patrimoni

A Tarragona estem orgullosos del nostre patrimoni, i amb tot el motiu, però les mesures de protecció, quins elements a protegir i com, s’han de revisar. Des d’incorporar més elements de l’arquitectura moderna, reconsiderar proteccions de dubtosa justificació, fins a concretar millor les mesures d’una protecció que hauria de ser més pro-activa (protegir i prou, sense gestionar, ja no serveix). Sobretot, resoldre contradiccions: el catàleg vigent protegeix coses que el mateix POUM proposava enderrocar.

La memòria social

Aquest és el document que ha de definir els objectius de producció d’habitatge de protecció pública. Ens ha de dir què necessitem, a partir de les projeccions demogràfiques, de les preexistències, i del mercat immobiliari. En funció de les necessitats, caldrà programar més o menys reserves de sòl per habitatge protegit, i, per tant, modular aspectes bàsics del planejament derivat possible, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable.

L’avaluació econòmico-financera

Ha de demostrar la viabilitat econòmica del conjunt del pla i també dels diferents sectors. No serveix de res proposar -i ordenar el conjunt en funció d’aquesta proposta- grans transformacions o infraestructures si no se sap quant costa i qui i com ho paga. Però tampoc serveix programar edificabilitats i densitats si no són viables econòmicament. Recordem que el POUM anul·lat ho va ser, a més de la manca d’un informe, per la inviabilitat econòmica del PMU40.

L’estudi d’inundabilitat

Potser és perquè després de la catàstrofe al País Valencià estem mes sensibles sobre això, però no és cap secret que, a Tarragona, hi ha espais amb un alt risc. Que el polígon industrial Francolí o l’Horta Gran no són aptes, per aquest motiu, per a determinats usos i instal·lacions. Podem matisar, ajustar, però seria un immens error buscar una mena de drecera legal o de subterfugi. Si les dades d’inundabilitat, actualitzades ens aconsellen no emprendre determinats camins, caldrà desfer moltes coses ara apuntades.

Normativa

Un dels documents més avorrits, però també absolutament imprescindible. Ens cal una normativa -allò que diu com s’ha d’aplicar el pla- nova, actualitzada. No es pot aprofitar la del POUM anul·lat amb una simple posada el dia tipus xapa i pintura. La normativa vigent ja era aprofitada del pla general del 95; aquesta, del pla Cantallops del 1984; i molt possiblement parts d’aquesta, del pla del 1970. Cal refondre, actualitzar, harmonitzar. Deixar de referir-se a les normes originàries que van regular una determinada zona al seu dia, que potser tenen quaranta anys. S’han de fer comprensibles, utilitzables, i molt més clares, en benefici de tothom. I això demana fer foc nou.

Tota aquesta feina és molt menys vistosa que una maqueta o un render. Però resulta imprescindible si volem un POUM útil i no un POUM per a exhibir-lo a les revistes especialitzades. I això porta temps, i no en tenim gaire. La pregunta, doncs: com ho tenim, això?.