‘L’art de creure en un mateix’

Fa gairebé un any, vaig enviar el meu primer article al Diari Més. No sabia si el publicarien. No sabia si algú el llegiria. Però ho vaig fer. Perquè a vegades la vida consisteix justament en això: fer el pas sense garanties, sense certeses, només amb la fe que allò que surt del cor trobarà el seu camí.

Avui, gairebé un any després d’aquella primera publicació, em trobo a les portes d’un somni que mai hauria imaginat fet realitat. El pròxim 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, el Passeig de Gràcia serà testimoni de com signaré el meu primer llibre, L’art de creure en un mateix. Un títol que no només defineix el contingut del llibre, sinó que reflecteix la meva pròpia història, el meu propi camí cap aquí. Un camí ple de dubtes, d’obstacles, de moments en què semblava més fàcil rendir-se que continuar.

Si algú m’hagués dit fa temps que aquest dia arribaria, hauria pensat que somiava despert. Perquè quan convius amb una malaltia degenerativa i el teu món està limitat a un llit, sembla que els somnis han de ser més petits, més mesurats. Però la realitat és que els límits només existeixen si els acceptem. I jo vaig decidir no fer-ho. Vaig decidir escriure, compartir, crear. I avui, aquest somni que semblava llunyà, és real.

Aquest llibre neix d’un desig profund: compartir ‘100 reflexions per ajudar a transformar-nos des de dins i assolir el nostre màxim potencial’. No és només un llibre de creixement personal, lideratge o resiliència; és un llibre de vida, escrit amb la certesa que tots portem dins una força capaç de moure muntanyes. Publicat per Plataforma Editorial, sortirà simultàniament en català i castellà, arribant així a més persones que necessiten aquest missatge de transformació i esperança.

Cada secció del llibre representa una etapa d’aquest viatge. Parlo de creixement personal, perquè sense aquest no hi ha èxit sostenible. Parlo de lideratge, perquè liderar la pròpia vida és la clau per no ser només espectadors. Parlo de motivació i productivitat, perquè som el resultat de les nostres accions diàries. I, sobretot, parlo de resiliència i superació, perquè res del que val la pena arriba sense reptes.

Però aquest llibre no és només meu. És també de totes aquelles persones que m’han ajudat a fer-lo possible. La portada ha estat creada per membres de l’Associació AMPANS, una fundació que treballa per donar oportunitats a persones amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental i en situació de vulnerabilitat. Perquè aquest llibre no només vol inspirar, sinó també donar veu i valor a aquells que cada dia lluiten per fer realitat els seus somnis.

El pròleg ha estat editat per Jaume Masana, Director de Negoci de CaixaBank, i per mi és un honor comptar amb la seva visió i suport en aquest projecte. Però, més enllà dels noms, el que més m’emociona és la idea que aquest llibre pugui impactar vides. Que algú el llegeixi i senti que sí, és possible.

Perquè, al final, aquest no és només el meu somni. És el somni de tots aquells que alguna vegada han pensat que no eren prou capaços, prou valents, prou preparats. És el somni de tots els que han caigut i s’han aixecat, dels que han ballat sota la pluja en comptes d’esperar que escampi. És el somni de tots aquells que, malgrat tot, han decidit creure en ells mateixos.

Aquest Sant Jordi, quan vegi el meu llibre sobre la taula, envoltat de tants altres autors, potser recordaré aquell primer article que vaig enviar al Diari Més. Recordaré els dubtes, les pors, els moments difícils. Però, sobretot, recordaré per què ho vaig fer.

Perquè, a vegades, els somnis es compleixen. Però només si abans t’atreveixes a creure en ells.