Patrimoni cultural

Patrimoni és un concepte que fa referència al conjunt d’objectes o bé que es posseeix. S’utilitza en diversos àmbits des de la biologia, patrimoni gènic, cultural, Patrimoni de la Humanitat i del dret i l’economia, en aquests dos casos amb significats no exactament coincidents. Des del punt de vista econòmic el patrimoni es defineix com la riquesa, expressada en termes monetaris, d’un subjecte en un determinat instant. 

En la comptabilitat el patrimoni d’una empresa són els seus béns, drets i obligacions que l’empresa posseeix: En el dret el patrimoni és el conjunt d’aspectes jurídics que tenen un contingut econòmic que posseeix una persona física o una persona jurídica. Dins d’aquest conjunt hi entren tant els aspectes de l’actiu, els crèdits, com els del passiu, els dèbits.

El patrimoni cultural és un conjunt determinat de béns tangibles, intangibles i naturals que formen part de pràctiques socials, als que se’ls atribueixen valors a ser transmesos, i llavors resignificats, d’una època a un altre, o d’una generació a les següents. El patrimoni cultural tangible –és a dir, que es pot tocar– consisteix en béns immobles, com els edificis, llocs arqueològics, conjunts històrics, entre altres; i béns mobles, com quadres, escultures, instruments musicals, les artesanies i molt més.

Tarragona forma part del Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Espanya (GCPHE) està format per les ciutats d’Alcalá de Henares, Ávila, Baeza, Cáceres, Córdoba, Cuenca, IbizaEivissa, Mérida, Salamanca, San Cristóbal de La Laguna, Santiago de Compostela, Segovia, Toledo y Úbeda, totes elles amb cascs històrics. Els tarraconenses hem d’estar orgullosos de saber que la ciutat compta amb un total de 732 béns i que cal protegir, segons la normativa del Patrimoni Cultural.

L’inventari de béns a més del conjunt patrimonial de Tàrraco hi ha d’altres: edificis d’habitatges, esglésies, masos, escultures modernes, ponts, magatzems, entre mots altres. Tots ells formen part del Catàleg de Béns a Protegir, que es va elaborar l’any 2021 i està vinculat a l’aprovació de les Normes de Planejament Urbanístic, que està vigent fins que s’aprovi un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. 

Hi ha tres Nivells: Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) o Bé Cultural (BC). D’aquesta manera cada elements té un nivell de protecció diferents segons la seva importància patrimonial. Els BCIN són els que es tenen que conservar al màxim, aquí s’hi troben tots els que formen l’antiga Tàrraco. Respecte als BCIL la normativa és més laxa però segons el conseller de Patrimoni, Nacho Garcia, «és imprescindible mantenir-ne l’essència i conservar-los adequadament». 

És el cas de l’Antic Ajuntament, l’edifici del Consell Comarcal del Tarragonès, el Banc d’Espanya, les escales de la Baixada del Toro, l’escultura de Mercuri de la plaça dels Carros, són alguns dels centenars d’elements amb aquesta catalogació. Els BC també son importants, entre ells podem citar les illes de cases de La Salle o l’Avi Virgili de la Rambla Nova, com també s’haurà d’incloure l’escultura de l’arquitecte Jujol de Joan Serramià.

Garcia assegura que «serà necessària una revisió del catàleg per afegir, modificar catalogacions o retirar béns que apareixen i que, amb els pas dels anys han desaparegut». Quan vaig escriure, des del 2017 al 2021, el meu llibre sobre el Modernisme de tota la província, Noucentisme també, amb més de 600 referències, la consulta a tots els POUM’s de tots els municipis va ser obligada.

No em queda més remei que recordar una vegada més que el Mas de Sorder, modernista de Josep Maria Pujol de Barberà és un bé catalogat que requereix atenció urgentíssima i recursos per a la seva conservació.