Altafulla es mou...

Com a Vila catalana acompanya i acompleix l’eslògan de la Generalitat. Altafulla es va moure moltíssim al Ple extraordinari del divendres passat 28 de febrer.

Altafulla es va moure als acords del Ple, principalment, per la unanimitat en l’aprovació inicial dels plans parcials d’urbanització / construcció al Safranars. La partida de Safranars, tradicionalment, era de conreus de secà; els propietaris que anaven abandonant-los van treure faves d’olla venent-los als promotors immobiliaris. Els antics pagesos van ingressar immediatament; per experiència familiar puc dir que la venda de la muntanyeta del Safranars ens va permetre acabar el xalet del davant de la casa pairal al c) de Mar. Per la del pla, l’antic propietari esdevingué petit milionari en pessetes. Per als compradors, les seves expectatives han reeixit al cap d’una quarantena d’anys; que ja és dir.. Però tot arriba. El pacte entre arquitectes de les parts (la propietat i l’Ajuntament) i sobretot a la Comissió i al Ple ha estat regit per un criteri, que finalment ha estat assumit per les dues grans candidatures altafullenques (Eina i AA): si volem terreny per a habitatge de promoció pública, com a condició sine qua non, promotors han de tenir garanties de negoci. No sé si encara se’n diu pacte win win. L’aplicació del principi de l’urbanisme social: sense el 80% de sòl privat viable no assolim el 20% de terreny públic que compensi les possibles exclusions del mercat. La urbanització de l’Hort de Pau durant la bombolla immobiliària és un exemple com per enorgullir-se’n. També que el regidor d’urbanisme d’aleshores (PSC) és el pare de la regidora impulsora del pacte pel Safranars (EINA). En un i altres cas, un espai natural abandonat esdevé espai humanitzat – humanitzat pels canvis de propietat, per l’ús urbà, pels futurs habitatges dels nous altafullencs o dels altafullencs que no caldrà que marxin.

Amb perspectiva històrica i transcendència de futur, l’acord unànime per urbanitza el Safranars ha de merèixer el primer esment. El segon, amb tot el suspens en el decurs del debat i en la votació final, l’aprovació del pressupost per a l’any que vivim, el 2025. Res d’unanimitat si no tot el contrari; amb Junts mi gpartit; el PSC, molt valent i amb perfil propi, pel vot a favor de la regidora molt bona argumentadora. Eina i AA, en l’antagonisme crònic; això sí, amb un profund coneixement de la hisenda municipal, tant per regidor que els exposà com pel portaveu com a opositor, també amb molta experiència de rigorosos govern.

El tercer esment de com Altafulla es va moure, al Ple de final de febrer, el diferent vot dins de Junts en els pressupostos; que implicava trencar o mantenir el Govern d’Altafulla pactat per a aquest mandat. El novell regidor de turisme es va abstenir per facilitar l’aprovació dels pressupostos per vot de qualitat i continua al Govern. La fins ara poliregidora cap de llista de Junts, que havia de ser alcaldessa el darrer any i mig, va trencar la lleialtat dins el Govern votant no als pressupostos i abandonant el Govern. Cada decisió precedida d’uns elaborats discursos escrits en petit comitè. Maniobra que havia de portar a una moció de censura i al govern AA+Junts. Junts migpartit, entre el regidor que manté el pacte i qui el trenca; com ja va actuar dins el govern Josep M. Gené (PSC) el 2008. 

Ara al Ple, el PSC esdevé decisiu. La cap de llista de Junts perd l’any i mig que l’esperava d’alcaldia. En la polarització Eina vs. AA, no es repetirà l’episodi del 10 de maig de 2022.