Conceptes en dubte

Els canvis que ens envolten porten moltes noves, impensables només fa unes setmanes, pel que fa al que pot ser el nostre demà; ara bé, sembla que la fórmula accelerada de constant invasió de noves, esperades o no, crec que ens fa passar de puntetes per una qüestió que crec és vital, especialment per la nostra pròpia credibilitat com a ciutadans, deixant de costat les altres variables que se’ns anuncien.

Crec que és una realitat, poc opinable, que en els darrers temps s’han produït canvis emblemàtics en la interpretació de situacions que han passat a jutjar i valorar, de manera diferent de com es feia als darrers anys, i aquí entrem en el món dels “conceptes”, és a dir, la mateixa concreció del que pensem davant situacions concretes, estant en un moment en què es fa difícil delimitar el ‘bé del mal’, ‘la guerra i la pau’, ‘la democràcia i les autocràcies’, ‘el correcte i l’incorrecte’, ‘el bo i el dolent’, etc., és a dir, cada cop es difumina més el que podrien ser principis vitals, per entrar en una lectura interessada, influïda i manipulada que ens posiciona en un dubte permanent on sembla que res és el que era, i encara més greu, podent justificar, fins i tot, el que és inacceptable.

Suposo que el que esmento és fruit de la mateixa relativitat del que succeeix, i la deixadesa moral, induïda per un entorn en el qual, a vegades, és més important parlar del ‘relat’ que de la situació que es vol interpretar; és evident que el que esmento té interessats en què sigui així, però no estaria de més valorar si ens val la pena conviure en aquest marc de precarietat moral, a la que alguns ens volen dirigir en funció dels seus particulars interessos.

No oblidem a més que, aquest marc, el que fa és ‘marcar’ la nostra manera personal d’opinar, valorar i sobretot de treure conclusions desitjades per tercers, influint-nos, no només en la nostra manera de ser, sinó en tot el que suposa la manera de ‘viure i de pensar’.

Que lluny ens queden aquells paràmetres que posaven límits a determinades fórmules autoritàries, que avui quasi acceptem i, perquè no dir-ho, per quelcom pot ser un objectiu a conquerir, en una manera de veure el futur en funció d’un ‘discurs’ de suposada eficiència i seguretat, per sobre de la llibertat, la qual, cada cop, cotitza més a la baixa, en funció de missatges infinits en aquesta línia.

Crec que s’ha arribat a un moment en què tot és justificable, encara que suposi una contradicció del que s’ha dit només fa unes hores, és un fet repetitiu com es pot dir i asseverar una cosa i la canvien en poc temps en una manera d’interactuar que fa que tot es pugui argumentar.

També el propi ‘sentit comú’ es posa sota el paraigua de raonaments que ens poden fer creure que la lògica ha de deixar pas a un marc on la il·lògica s’imposa en funció de paraules noves que venen a donar el tomb a allò que, ens agradi o no, és evident.

Estem, per tant, front una nova transcendència, on res és ‘fixa’ o ‘lògic’ per avançar cap a altres paràmetres on, fins i tot, per alguns ‘guerra i pau’ són compatibles en funció d’interessos, més o menys ‘creïbles’, en una aposta perquè la societat s’abandoni a l’anarquia del pensament per poder sobreviure al que, suposadament, vindrà o no.

Tornant a la meva primera referència, la certesa avui, és un fet que condiciona, inclús, els mateixos conceptes de principis generals de la nostra societat, que ara es posen en dubte, per l’interès d’un nou paradigma dissenyat en funció de ‘l’objectivitat manipulada’ que el que vol és disminuir la nostra capacitat a l’hora d’opinar i decidir sobre el nostre demà.