Megatendències. El dubte global

La realitat que ens envolta respon a la majoria dels nostres dubtes o inseguretats, amb noves preguntes que ens afecten i que, en tot cas, formen part de la mateixa inseguretat general i, el que pot ser més complicat, hipoteca una esperança, cada cop més «sota sospita» d’una manca de concreció absoluta.

Des d’un vessant polític, són evidents situacions que podien comportar dubtes fa uns mesos, però que ara són una evidència incondicional, així, «l’escorament cap a la dreta» de la societat és un fet repetitiu en cada consulta dels països de la Unió Europea on es van donant resultats electorals amb les opcions conservadores que avancen sense límits.

Davant d’aquest fet no troben les respostes adients, limitant-se les altres opcions partidistes a optar per l’atac, la desqualificació i l’insult, com a estratègia a curt termini, que no té cap garantia d’èxit; també «la fi de majories absolutes», és un altre fet a valorar en la seva justa mesura, ja que l’atomització política és un altre fet inqüestionable. 

Si anem a les grans evidències també es veu la caiguda del protagonisme d’Europa, com regió influent que haurien de valorar en la seva justa mesura si no volem convertir-nos en nous comparses d’un marc global, on poc hem de dir. 

Pel que fa al «concepte defensa» i lligat a ell «la seguretat» són uns altres fets a avaluar en la seva justa mesura, el que sembla evident és que l’aposta inversora cap aquesta opció serà una realitat ben aviat. Per tant, davant al panorama exposat, el que sembla que s’implanta és un «nou ordre global» que reconfigurarà el nostre demà, ens agradi o no.

Malauradament, darrere el discurs polític amb les seves noves tendències, crec que no podem deixar de costat l’economia, i això «el fet globalitzador» s’assenta més que mai com un condicionant que no es pot aparcar per molt que es desitgi, i aquí apareix un altre punt vital com és l’evidència «d’un endeutament insostenible», que ens situarà, de manera propera, en la necessitat de prioritzar un nou marc de despesa pública que serà difícil d’assumir; però és que a més, també es donaran altres noves que condicionaran determinats models, com la necessitat «d’una immigració global possible», sense oblidar la viabilitat d’aquesta, aprofundint en totes les variables que comporta, especialment les de caràcter financer.

És evident que en aquesta situació de política i economia, fruit del moment en què vivim, tampoc no podem fer oblidar altres punts d’inflexió com la «intel·ligència artificial», que també tindrà el seu paper vital i on la «robotització» i «les noves tecnologies», impactaran en el nostre sobreviure i que poden portar-nos a marcs de transcendència emblemàtica.

En qualsevol cas, el que si és un fet objectiu és que venen temps difícils, o almenys diferents per una societat, com la nostra, acostumada a «passar» del que pot succeir en funció d’una suposada seguretat personal que «no hi és ni se l’espera», per tant, podem seguir en l’estratègia vigent d’anar passant, fins i tot oblidant-nos del nostre entorn, esperant que tot es reconduirà, el problema és que les variables incontrolables són un fet, cada cop més consolidat, en els vessants polítics i econòmics, sense oblidar el tema climatològic i sanitari, que també voldrà dir la seva.

Suposo que tot l’esmentat es troba immers en un «dubte global» al qual es fa complicat assistir des del seny i la lògica, per tant, esperem que els encerts que desitgen els nostres líders, ens aportin més de l’esperat, no sigui que tot ens sobrepassi en un «experiment» del que tots conformem un «exèrcit de conillets d’índies» sense cap valor real.

Entenc que el fàcil és parlar de les coses properes o buscar la discussió puntual sobre la quotidianitat, però no puc deixar de meditar que el que ens envolta pot veure fets que ens influiran més del que estem disposats a acceptar.