La seguretat energètica

Sembla evident que un factor determinant de la nostra viabilitat com societat és poder gaudir d’uns mínims que garanteixin la nostra supervivència, i en aquest apartat, una qüestió emblemàtica és la que suposa disposar d’una garantia energètica com base de futur.

Certament, aquest tema es pot allunyar de la nostra realitat diària i veure la seva transcendència com quelcom llunyà i fora de la nostra pròpia capacitat individual, ara bé, no oblidem que no disposar del mateix ens col·locaria en un marc de negativitat absoluta a tots els nivells, per tant, no buscar respostes al respecte pot constituir una irresponsabilitat sense límits.

Molt es parla d’energies, que si renovables, que si fòssils, que si nuclears, etc., però poc es debat, de manera transparent, de quin és el nostre posicionament al respecte i, sobretot, si realment es disposa d’una estratègia que no comporti, exclusivament, ‘discursos’, sinó realitats possibles. 

En conseqüència, determinades polèmiques sobre les restriccions o opcions concretes, no poden dirimir-se exclusivament en funció d’uns paràmetres d’anhels, sinó que ha de comportar la valoració d’altres variables com els arguments dels nostres ‘veïns’ a l’hora de fixar les diferents possibilitats obertes.

És evident que el fàcil és l’oposició a l’energia nuclear, però s’ha valorat què comporta la seva renúncia, quan altres Estats del nostre entorn, fan una aposta per la mateixa?, quina és l’alternativa al respecte, i realment existiran en el mercat altres vies?, no respondre amb garanties al que plantejo, en situa en un marc d’inseguretat absoluta i de submissió als interessos particulars d’altres.

No tinc cap dubte que el que refereixo és una altra mostra de la mateixa situació de feblesa d’Europa, que també aquí és incapaç de fixar una dinàmica conjunta, en un punt emblemàtic que haurà de ser fonamental per avançar de manera conjunta.

La nova realitat global que planteja posicionaments diversificats i que, en tot cas, posa en dubte el principi de ‘fugida de l’energia fòssil’, exigirà, més aviat que tard, posicionaments concrets a l’hora de marcar una viabilitat energètica, en funció de costos assumibles, que no posin en perill la mateixa supervivència social.

Segurament, la nova logística global, on la intel·ligència artificial vindrà a ser una realitat en pocs mesos, suposarà un canvi que incidirà en tot l’imaginable i, per tant, el posicionament en referències com les al·ludides, demanaran respostes de subministrament que no es poden veure condicionats per manca de resposta avui, al que s’anuncia com un fet irreversible.

Tornant a la meva reflexió sobre Europa, és evident que la inexistència de posicionaments conjunts, en els temes vitals que s’aniran plantejant, ens posiciona en una debilitat insospitada on, a més, pot existir la temptació d’anar cadascú a la seva, oblidant que la nostra viabilitat només serà conjunta o no serà; per tant, suposo que és complicat avançar en acords davant d’un marc sociopolític difícil, on els governs dels diferents països, es veuran limitats per les seves majores polítiques, minses i dividides, ara bé, no fer el que seria imprescindible ens posiciona en una inseguretat absoluta en qüestions vitals com l’esmentada.

L’evident contradicció en ‘tancar’ opcions energètiques concretes, quan els nostres aliats fan el contrari, no té lectura de cap mena, i en posiciona en una irrellevància absoluta, amb conseqüències insospitades evidents a curt termini.

Podem seguir convivint en la ‘ideologia energètica’, però el risc que assumim, tindrà costos per la nostra societat que rebutjarà i no gaudeix d’uns mínims acceptables, ara en un risc més greu cada cop que no disposen de la coherència de dwecisions urgents, que són requerides per una globalitat que no podem deixar de costat. Tan difícil és parlar clar i abordar el que toca des del rigor i no exclusivament des del tacticisme de la situació política i econòmica?, ens hi juguem massa.