Diari Més

Creat:

Actualitzat:

El 22 de març es va celebrar el Dia Mundial de l’Aigua. Es tracta de promoure any rere any una reflexió profunda sobre la importància de la conservació i de la bona gestió del recurs natural preuat que ens ofereix la natura: l’aigua. Aquest any el lema és Aigua per la pau i és que l’aigua amb la seva capacitat d’unir territoris, té una gran capacitat de cohesió. A la vegada, en situacions d’escassetat, els conflictes poden emergir. Per evitar-ho i promoure una cultura de la pau i l’aigua, l’ONU va decidir centrar la jornada al paper de l’aigua com a font d’harmonia.

Aigües de Barcelona fa temps que adapta la seva operativa diària, des de la transformació de les seves instal·lacions fins a l’aposta per recursos hídrics alternatius com l’aigua regenerada, per garantir el subministrament d’aigua en qualsevol circumstància. L’any 2023, Aigües de Barcelona va regenerar fins a 57,9 hm cúbics d’aigua residual depurada, que és el que consumeix durant un any un milió i mig de persones. A Catalunya ens trobem en una situació d’emergència a causa de la falta de pluges en els darrers tres anys. Els embassaments de les conques internes es troben per sota del 15%, límit establert per l’Agència Catalana de l’Aigua per activar l’estat d’emergència en el qual ens trobem immersos des de l’1 de febrer.

En la darrera Fira Internacional de Turisme/Fitur, el sector turístic en general va viure el nerviosisme de les agències de turoperació. Garantir l’aigua i sobretot l’ús de les piscines era un tema a resoldre. La solució passa per la viabilitat d’implantar dessalinitzadores que pot ser la solució per salvar la temporada turística.

Hi ha 3.000 milions de persones de tot el món depenen d’aigües que travessa fronteres nacionals. No obstant això, dels 153 països que comparteixen rius, llacs i aqüífers amb els seus veïns, només 24 afirmen tenir acords de cooperació respecte a tots els recursos hídrics que comparteixen. La manca d’acords formals ens porta a situacions de conflicte sobretot quan es viuen episodis d’escassetat d’aigua. L’aigua pot ser utilitzada com arma política, ja que se l’usa com a mitjà per a obtenir o mantenir el control d’un territori o una població o com a mitjà amb el qual pressionar als grups adversaris. Un 40% de la població mundial viu en conques hidrogràfiques transfronterers i 2.000 milions de persones en aqüífers compartits per més d’un país. Ara, a més, estem davant d’un escenari nou, el de la pressió sobre l’aigua a causa del canvi climàtic.

Segons l’OMS i UNICEF 2.200 milions de persones encara tenen manca d’aigua potable, inclosos 115 milions que beuen aigua superficial. Prop d’un 72% d’aigua dolça que s’usa es destina a l’agricultura. Amb la creixent escassetat d’aquest recurs, el canvi climàtic i l’augment poblacional exerciran pressió sobre l’oferta d’aliments disponibles.

Estem davant una problemàtica molt important sobre l’ús de l’aigua, ja que és molt escassa. Europa està vivint la secada més llarga i extrema dels darrers 500 anys. El Penedès podria perdre un terç de les seves vinyes per l’eixutada. El Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, ara per ara, no es troben en estat d’emergència i són de les més resilients del país. En qualsevol cas, hem de canviar els nostres hàbits, ja que, sens dubte, l’aigua és un bé insubstituïble.

tracking