Diari Més

Creat:

Actualitzat:

La realitat diària ens posa en un marc on tot passa molt ràpid, i el que avui pot ser noticia de portada i motiu de debat i discussió en les tertúlies periodístiques, però també dintre de la pròpia societat, s’oblida de manera tàcita, en un exercici de cinisme col·lectiu, on sembla que tot queda en un anunci puntual, per greu que sigui la nova, sense aprofundir, quasi mai, en les repercussions de futur, ni tampoc en el que ha produït el problema noticiable.

En el dia a dia, podem comprovar com ja ningú parla dels pelets de Galicia, que va constituir un fet emblemàtic amb discursos polítics i que avui, quasi ningú recorda, malgrat que la seva realitat segueix sent evident, és més, els compromisos presos en el seu moment han caigut en l’oblit induït en funció de no sé quins paràmetres; també el tema de la pagesia, amb reivindicacions inapel·lables i que també pot quedar com una anècdota on la classe política exercirà allò de quelcom pot canviar perquè tot segueixi igual; es fan grans manifestacions i compromisos, però la solució pràctica no es veu, i així es seguirà important el que aquí no es pot vendre, o es continuarà castigant un sector en funció d’una burocràcia que sembla inamovible; pel que fa a la guerra d’Ucraïna, és una altra evidència del que parlo i que s’ha vist superada pel conflicte de Gaza, que ara és referència obligada per no sé quant temps, en el moment que un nou marc de discussió l’aparqui sense cap problema.

Els exemples que exposo no són els únics, n’existeixen d’altres, segurament no tant emblemàtics però que igualment suposen ingents volums d’informació per una ciutadania que es veu bombardejada per una inflació noticiable imparable en la seva quotidianitat; no estaria de més meditar del que parlem si a més aquesta dinàmica sempre beneficia a determinats grups socials, i és aquí on el debat del tema es torna fosc en funció dels interessats en parlar d’unes coses o altres.

La nostra societat, que pot veure amb impotència el que esmento, assumeix un relat manipulat on el que prima és el moment en sí mateix i l’estratègia comunicativa de que una nova en tapa una altra en un exercici teledirigit evident.

No crec que pugui ser assumible oblidar com es prenen determinats sectors el tsunami de noves negatives que exigiran un moviment quotidià al que es deixa sense veu per la pròpia dinàmica que exposo.

És evident que el marc que defineixo és global i, per tant, el problema i les seves alternatives al respecte, son molt complicades, perquè el que sembla que es vol consolidar és una superficialitat absoluta, a tots els nivells, perquè la majoria de la ciutadania sigui aliena a una realitat molt negativa, on es posa en perill la pròpia credibilitat del sistema democràtic que ens hem donat. A vegades, fins i tot, som capaços de justificat qualsevol gestió que, a ben segur, si féssim un exercici d’anàlisi objectiu, rebutjaríem, però que, en funció de la informació esbiaixada que ens arriba, podem acceptar sense valorar.

No oblidem, tampoc, tot el que suposen els mitjans telemàtics que també fan la seva tasca de desinformació amb fakes que en masses ocasions no sabem si son veritat o no, per tant, les noves oblidades es converteixen en historia com si el seu oblit fos garantia de no parlar-ne.

tracking