El dubte democràtic

És repetitiu el debat sobre la supervivència del nostre model de convivència, posant-se en dubte, fins i tot, que les seves lògiques negativitats i vicis, puguin fer trontollar una manera de conviure que, malgrat tot, és la millor per molt que es vulguin vendre il·lusions, en cap cas amb eficàcia pràctica per sobre del marc democràtic.

Malauradament, la vigència del marc de llibertat que gaudim, malgrat els defectes evidents, no és un model intocable i, per tant, en el dia a dia s’han de fer esforços compartits per garantir la seva vigència al preu que calgui; no fer-ho ens podria situar en un dubte raonable per una ciutadania que pot entendre la contradicció repetida, però que hauria de tenir clar quines són les alternatives al respecte.

Estem, per tant, en un exercici democràtic, on res es pot donar per fet, i on es faci necessari, especialment pels líders de referència, fer els esforços que calguin per garantir un demà on la nostra llibertat no es posi en dubte, ni sigui moneda de canvi per res, inclús drets que es poden veure en dubte si no es fa el que cal des del marc vigent. Però és que, a més, no hauríem d’oblidar, plegats, que democràcia és discutir i que, per tant, en cap cas es pot deixar de costat aquesta premissa fonamental, si deixem de debatre i parlar, malgrat les nostres diferències, ens endinsarem en un espai molt perillós, on el vot només serà excusa per poder imposar, amb tot el que això suposa; per tant, s’han de fer els esforços que calguin per reconduir el diàleg, encara que els perills evidents, pugin posar més pals a les rodes del que puguem sospitar; l’evidència de canals de comunicació, via xarxes socials, poden no ser garanties de la veritat i ens posen en un marc fake que ens indueix a conclusions fora de la realitat, però en tot cas, aquest perill, no hauria de ser una excusa per la seva vigència, una altra cosa és buscar formules eficaces per fer-li front; per tant, la capacitat de divisió que avui està instal·lada en el nostre model comunicatiu, pot suposar una erosió democràtica que solament superarem des de la subscripció d’acords majoritaris per afrontar-les amb garanties.

Pensar que els valors democràtics es limiten a l’exercici del vot, és una conclusió fora de la realitat i, per tant, a més de triar electoralment, es fa necessari, més que mai, discutir acords, consensuar, analitzar variables, etc., per arribar al dret de vot des del coneixement ampli i lliure, és a dir, el vot és la pròpia conseqüència del debat fet.

Darrerament, podem veure com tòpics com el vot captiu deixa de ser veritat absoluta i podem comprovar com col·lectius importants, lligats a plantejament ideològics concrets, al llarg de molts anys, canvien la seva confiança cap opcions totalment oposades, el que havíem fet sempre, cosa que provoca interpretacions esbiaixades, especialment per part dels líders d’aquells partits que perden el suport, fina ara garantit, i que no son capaços d’entendre el canvi, des de la lògica dels fets i la pròpia frustració d’una gent que ha perdut la confiança davant la nul·la resposta als seus problemes reals, no ideològics.

En base a tot l’anterior, crec que és el moment de parlar del que és noticia al carrer, malgrat que, a vegades, les nostres confrontacions facin difícil poder arribar a acords i, el que haurà de ser més positiu, trobar punts d’entesa els més amplis possibles.

El cert és que viure en democràcia té els seus problemes, i que es guanya en el dia a dia, per tant, res es pot donar per tancat, ni inapel·lable, sinó que és necessari parlar del bo i del dolent, del que és possible i el que no és viable, és a dir, deixar de costat els anuncis impossibles, per molt que sonin bé, i donar respostes als problemes reals de la gent, amb respecte a les minories, però no confonguem el que son petits col·lectius amb l’interès general de la societat.

En definitiva, el vot, com centre vital del nostre model, no pot ser únic, sinó que es fa més necessari que mai parlar i confrontar idees, com garantia pe la trobada d’objectius comuns, només així superarem els dubtes democràtics que es poden produir i que ens poden portar a situacions de bloqueig legal a les que es farà difícil superar.