Diari Més

Creat:

Actualitzat:

Quico Palomar és un joglar del segle XXI, l’últim trobador, poeta, compositor, artista plàstic, humorista, cantautor, etern caminant urbà, artista polifacètic,músic constructor de noves realitats amb dibuixos i pintures que ens transporten a mons de fantasia indefinits, activista dels canvis socials que porta tota una vida vivint fidel als seus ideals.

Va ser cofundador de la Fura dels Baus (1979), també membre de la Tribu de Santi Arisa i un dels participants al primer festival que es va celebrar al nostre país amb els Family i els Iceberg. En aquells temps en Quico Palomar ja era un hippie medievalista, que acompanyava les seves creacions musicals amb dibuixos que les il·lustraven. Des de sempre una carpeta plena de dibuixos i pintures és inseparable d’aquest músic que toca la mandolina, la flauta d’èmbol, el teclat, la guitarra i el theremin.

Actualment té 73 anys i continua la seva activitat per tota Catalunya. És un etern viatger, un creador de missatges per als nous temps que estem vivint al nostre país, un activista que lluita per la veritable llibertat de pensament i de vida. Afirma que «independentment de l’orientació política tothom té dret a l’autèntica llibertat, concepte que aquests últims anys ha estat bastant intolerat».

El mestre Palomar té incomptables obres musicals i pictòriques corresponents a tota una vida de dedicació. L’objectiu d’en Quico Palomar sempre ha estat construir una realitat millor des del sentit de l’humor, fer riure a la gent fins i tot en temps difícils i canviar moltes situacions amb energia positiva i cançons amb permanents lletres de canvi. Sempre està envoltat de gent molt jove que l’escolta amb fascinació, perquè aconsegueix treure la rialla de qui l’escolta en qualsevol moment inesperat, com avui quan hem parlat amb ell i ens ha explicat la seva joventut amb l’artista Conxita Pladevall i Vila, i el seu gran amic, Joaquim Blasco Font de Rubinat.

Envoltat de gent molt jove i també d’amics de tota la vida, en Quico Palomar en un clam per la llibertat va fer una gravació, que segons l’artista, és experimental i improvisació. Es va anomenar «Deixa en pau el Puigdemont» i la va acompanyar amb una pintura que va crear espontàniament. Sens dubte, és un home valent que estima la justícia i sap reconèixer a les bones persones que per atrevir-se a pensar i actuar lliurement han estat maltractades aquests últims anys per la intolerància. Esperem veure’l aviat novament als escenaris.

tracking