Apocalipsis

Punt positiu per la renovació del Museu de Reus-La Llibertat adaptant-se als nous temps tant pel que fa a l’espai com a la museografia, amb ampliació de continguts, i per la seva gratuïtat. Tots els museus públics haurien de ser de franc. Ja sabem que el preu de l’entrada no és el que n’allunya una majoria de gent, tanmateix qualsevol país civilitzat que vulgui seguir-ho sent i prosperant hauria d’entendre els museus, com un dret cultural. Alguns ho fan des de fa molt i d’altres s’estan sumant a aquesta tendència com ho és l’evolució tan ràpida que està experimentant el sector amb la irrupció de l’ultra-tecnologia i la IA. Els museus ja no són només espais analògics i per mirar objectes (en ocasions, també tàctils) sinó, cada cop més, experiències vives. Els grans canvis dels nous formats híbrids (físic més digital) són la immersió total i multisensorial que passen per reconstruccions en 3D d’objectes perduts, espais i esdeveniments, personatges històrics que parlen amb tu, olors, vibracions al terra, so espacial 360°, canvi de temperatura per recrear èpoques… La segona la gran revolució és la hiper personalització que permet la IA com ara, per exemple, una app o ulleres que reconeixen qui ets i fan que puguis rebre la versió que més t’interessi dels objectes o fets (tècnica, emocional, política, científica…), realitzis un recorregut únic amb explicacions del teu nivell acadèmic i idioma, amb humor o serietat segons el teu perfil, tenint en compte on mires més temps per incidir-hi amb informació més profunda, etc. També facilitarà la col·laboració amb marques i videojocs segons cada persona. Tot això sembla que ja és imparable i resulta tan fascinant i enriquidor, un univers infinit de possibilitats pedagògiques abans impensables, com paorós.