Germans

«Sant Blai gloriós, cura’m la gola i emporta’t la tos». Es tracta del prec que fem, tradicionalment, el dia dedicat al sant en qüestió, el tres de febrer, que a Reus acompanyem amb deliciosos «blaiets» igual que es mengen altres dolços ad hoc arreu del país. Mentre recitava l’esmentada petició dimarts passat, pensava en quanta saviesa acumulaven els meus ancestres que ja resaven al bon Sant Blai i anaven a beneir les galetes que duen el seu nom amb l’esperança que els ajudés a guarir-se dels mals típics de l’hivern. Tot just el dia abans celebràvem la Candelera, festa cristiana que celebra, segons la Bíblia, la purificació de Maria i la presentació de Jesús al Temple quaranta jorns després de Nadal, és a dir, el dos de febrer. Resulta que també hi tenim una màxima associada que no és una súplica sinó, tal vegada, un refrany predictiu dels que no solen fallar per la mateixa experiència humana acumulada durant generacions. «Si la candelera riu, el fred és viu. Si la Candelera plora, el fred és fora». El mateix dia, els grangers d’Estats Units i Canadà tenen un curiós mètode per predir la fi o no de l’hivern originat en la mateixa festivitat europea i avui arxiconegut gràcies a la pel·lícula de Harold Ramis titulada «Atrapat en el temps». Ho fan mitjançant una simpàtica marmota que converteixen en meteoròloga. Si pot veure’s la pròpia ombra quan la treuen de la seva hivernació (vol dir que fa sol), el fred és viu. Si no pot (perquè fa núvol), el fred és fora. Una mostra perfecta de sapiència popular i d’un imaginari agermanats que han desafiat la distància i el temps.