Farts

La millor manera de resumir la gravetat d’una situació és, sovint, donar-hi context mitjançant la comparació. En aquest cas, per explicar el drama del servei de Rodalies, només cal contraposar-lo a l’eficiència dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) -els “ferrocates”- en les mateixes condicions geogràfiques, demogràfiques, climatològiques, etc. o, per a vergonya màxima, al servei ferroviari d’Ucraïna, un país en ple conflicte armat. La situació de les esmentades línies gestionades per Renfe i Adif i la d’Ucraïna (Ukrzaliznytsia n’és l’operadora principal) presenta semblances pel que fa a trencacolls operatius, com ara interrupcions i mancances d'infraestructura, malgrat diferir completament en les causes. 

Aquí els problemes són conseqüència, sobretot, d’un manteniment deficient derivat d’un infrafinançament crònic i maltractament per part de les autoritats espanyoles que provoca incidències freqüents, endarreriments i situacions de perill mortal, arribant a suspendre tot el servei com estem patint aquests dies. 

A Ucraïna provenen d’haver d’afrontar una guerra amb danys constants per bombardejos, atacs cibernètics, crisi energètica, gelades... als quals, emperò, hi reaccionen amb una rapidesa i eficàcia exemplars activant trens addicionals amb puntualitat i, encara més, vagons específics que ofereixen calefacció durant els talls de subministrament i la possibilitat de carregar mòbils. Les comparacions són odioses menys quan, davant les proeses de la xarxa ucraïnesa en un escenari extrem de guerra i dificultats financeres, hi tenim la deixadesa endèmica i premeditada de Renfe a Catalunya que ja és un escàndol de jutjat de guàrdia.