Desinflats

Avui som tercer dilluns de gener, per tant, Blue Monday. Aquesta invenció del britànic Cliff Arnall és relativament recent, data de 2025, i va respondre a una operació de marketing per vendre més viatges. Malgrat això, compta amb fonaments com sol passar amb totes les construccions pseudocientífiques i l’expressió s’ha popularitzat força al món anglosaxó. Encaixa amb l’anomenada “tristor col·lectiva d’hivern” que és un fenomen ben real, mèdicament reconegut, als països occidentals de l’hemisferi nord. En especial, a Escandinàvia, Canadà, Rússia, Països Bàltics, etc. molta gent hi experimenta una baixada d’ànim important no un dia específic però sí durant el període que va de desembre a març per la manca de llum solar. El Blue Monday suma a aquest fet climàtic evident altres fets empírics; les nombroses despeses efectuades durant les festes que deixen un tou de butxaques escurades, el descens sobtat d’ingesta de sucre després dels copiosos àpats de Nadal, la tornada a la feina, la pèrdua de motivació pel que fa als propòsits que ens havíem fet de cara els propers dotze mesos… Tants entrebancs van portar Arnall a determinar, mitjançant una pretesa fórmula matemàtica que inclou tots aquests elements en joc, el dia d’avui com el més feixuc de l’any i té prou sentit -els dilluns ja resulten depriments de per si-. A països asiàtics com Japó, Corea del Sud o la Xina també hi ha una punta de melangia i suïcidis després del Cap d’Any Lunar (que cau entre gener i febrer) en resposta a una sèrie de factors demostrant que, malgrat la ficció científica i els interessos concrets darrera l’etiqueta Blue Monday, tota societat té un dia que podríem establir, a nivell general i per dir alguna cosa, com el més desinflat de l’any. Pit i collons, que demà ja haurà passat.