A million dreams

Ahir, primer diumenge de rebaixes, van obrir molts establiments arreu del país. Però, com tantes altres coses, les rebaixes ja no són el que eren. Concernien, bàsicament, el món de la moda (vestit i calçat) per la seva pròpia naturalesa caduca mentre que ara abasten la majoria de sectors comercials atès que tot perd vigència igual de ràpidament, tant productes com serveis. Per altra banda, les llargues cues de “caçarebaixes” que obrien els telenotícies han desaparegut a causa del e-commerce i també perquè, seguint altres països, avui d’ofertes i preus especials podem trobar-ne diversos cops durant l’any sense parlar de la revolució Black Friday. Som un dels llocs del planeta on més èxit té aquesta campanya de descomptes i, pel que fa a Internet, a l’Estat Espanyol també s’hi concentra gairebé el 25% de les vendes anuals. 

Per si no n’hi havia prou, es preveu que les compres online en general augmentin un 15% durant aquestes rebaixes d’hivern amb una despesa mitjana de 300 euros por consumidor, quantitat que seguirà creixent. Em sembla terrorífic per a les botigues que ahir van pencar per nosaltres, amb aparadors sovint redecorats i plens de reclams per a l’ocasió, transformant un diumenge trist i fred post-festes en un paisatge urbà lluminós i acollidor, un esclat de vida encomanadís. Hi ha una cançó de Pink que m’encanta, sobretot, per la seva lletra. Parla de tenir un milió de somnis i de poder viure en el món que cadascú de nosaltres dissenyem. Pensem també en quin és el món futur global que estem dissenyant amb cada decisió, petita o gran, que prenem.