Per aplaudir

De tant en tant, hi ha notícies d’aquelles que eleven l’esperit i revifen la fe en l’espècie humana que sovint perdem conscients, des de que tenim memòria, de tanta guerra i injustícia per culpa nostra. Divendres passat a primera hora, saltava la notícia amb final feliç de que una persona s’havia llançat al mar d’immediat en veure que un banyista tenia dificultats per sortir-ne. Va passar a la Punta del Morrot de Tarragona que, segons ja promet el seu nom (qui avisa no et vol mal), és d’una bellesa més perillosa del que sembla com tot el rocam, coves, corrents i aigües d’aparença calma del Mare Nostrum. Gràcies a la trucada demanant auxili d’un tercer, després de presenciar els esdeveniments, també hi acudiren de seguida els professionals pertinents. Entre ells, els nostres bombers que sempre fan una feina excel·lent i que, com a país, tampoc no ens han deixat mai a l’estacada ni defugit donar la cara. Suposo que va amb l’ofici això de ser valent i poc amic d’excuses a diferència d’altres cossos i estaments, presumptament, també al servei del poble. Davant incendis i altres emergències, no hi ha cabuda per a procrastinadors o cagadubtes i aquest fet forja un caràcter i tarannà especials. Això quan la vocació d’ajudar i el coratge no es porten ja de sèrie perquè també intueixo que hi ha una mica de tot. No m’imagino una persona poruga i deslleial somiant salvar gent del foc a risc de morir en la comesa o fent d’escut humà per protegir ciutadans pacífics i indefensos dels abusos del poder com, quan ha calgut, han fet els nostres heroics bombers.