Deformats

No fa gaire, en una entrevista aquí mateix, Carlos Vargas, cap de la secció de desenvolupament docent de la UNESCO, parlava de la davallada de consideració de la professió. Un desastre per a qualsevol societat tanmateix seguim impassibles. 

Entre l’antic model del mestre intocable i amb poder absolut al model actual d’empleat desprestigiat i desautoritzat obligat a aguantar-ho tot, ha d’existir un terme mig. Això agreujat pel fet que s’ha imposat la llei del funcionari. 

Resulta evident que hi ha molts funcionaris galtes i incompetents però també són fruit d’un sistema que estructuralment és l’antítesi del rendiment, la motivació i l’eficàcia. Per exemple, tenir iniciativa per resoldre problemes es penalitza mentre la passivitat no té conseqüències. Succeeix exactament el mateix a l’ensenyament, ser proactiu per trencar dinàmiques pernicioses es pot pagar molt car. 

Val més romandre impàvid a mode de pupitre, com fem la resta de la ciutadania, davant alumnes que s’esplaien amb rots, pets i altres manques de respecte tant per a docents i companys com per a si mateixos. Surt més a compte entomar estoicament insubordinacions, insults i amenaces (d’estudiants i pares) que reaccionar amb el risc de ser acusat de qualsevol cosa sense gairebé dret a defensa. Tampoc s’aconsella moure un sol dit si es produeixen casos d’assetjament o violència ni denunciar-los no sigui que acabi rebent el missatger. 

Tot en detriment del civisme, els valors de convivència i, per descomptat, l’aprenentatge a atresorar durant uns anys decisius. Els resultats acadèmics, cada curs pitjors, parlen per si sols d’un sistema que ha deixat desprotegits els formadors a l’hora de formar (del llatí formare, donar forma) davant un alumnat cada cop menys formable i que, per tant, quedarà sense forma de per vida.