Sis salts

Observant la munió de gent que omplíem els viaranys del santuari de Misericòrdia el dia de la festa major vaig pensar que per molts que fóssim, en realitat, érem una porció insignificant de la població terràqüia. Tanmateix, de seguida em va venir al cap la teoria dels «sis graus de separació» que planteja que qualsevol persona pot estar interconnectada amb qualsevol altra de qualsevol part del món a través d’una cadena de contactes que no excedeix les sis persones, existint doncs només cinc punts d’unió entre totes dues. Si bé sembla una idea pròpia de la globalització actual (vivim en una societat amb mitjans tecnològics de connexió mundial i no és estrany creure que podem arribar a contactar amb qui sigui on sigui), el cert és que es tracta d’una teoria que té el seu origen en un conte de l’escriptor hongarès Frigyes Karinthy de 1929 on va llançar aquesta idea per primera vegada. 

El fet que només calguessin sis alts resultava més difícil de demostrar i fou objecte de debat fins que, l’any 1967, el famós psicòleg Stanley Milgram (el mateix que va dur a terme l’experiment de l’obediència a l’autoritat i tants altres) va intentar resoldre aquesta incògnita que va denominar «el problema del petit món». Els resultats de la provatura de Milgram corroborant-ho i popularitzant la teoria dels «sis graus de separació» es van considerar poc representatius però, posteriorment, s’ha realitzat altres investigacions -la darrera l’any 2001- que semblen mostrar que el nombre de salts necessaris continua sent al voltant de sis de mitjana. Això sense recórrer a les «xarxes socials». La conclusió és que tots els presents a la plaça reusenca el passat 25 de setembre podem tenir accés directe a qualsevol persona del planeta a través d’aquests sis salts i que, per tant, Reus, com diu el grandíssim Josep Baiges, és el món. I tots contents.