De pel·lícula

Comptar amb un bons aparadors de moda fa més atractiva una població alhora que, per descomptat, afavoreix l’economia local atès que actuen de reclam i impulsen les compres. Per sort, aquí encara en tenim de cine que conviden a entrar dins les botigues a triar i remenar, veure els colors al natural, sentir els teixits sobre la pell tot provant-nos diferents mides i tallats. Pensant en clau cinematogràfica, mentre cercava un darrer caprici de l’estiu entre les paradetes de les botigues al carrer celebrades recentment, em va venir al cap la pel·lícula Rebecca. 

Aquest clàssic d’Alfred Hitchcock, basat en la novel·la de Daphne du Maurier, va popularitzar una peça de vestir poc habitual aquí aleshores (la jaqueta de punt sense coll cordada per davant amb un primer botó a l’alçada de la gola) que vam batejar com a “rebeca” en comptes de dir-ne pel seu nom, càrdigan, en honor al fascinant personatge que la duia. El mític director també va aconseguir que el tipus de coll (a mig camí entre el caixa i el cigne) dels jerseis que portava Anthony Perkins al seu film més icònic, Psicosis, passés a anomenar-se “coll Perkins”. 

En un altre ordre de coses, el cadell de bichon maltès que Frank Sinatra va regalar a Marlyn Monroe per consolar-la després del seu trencament amb Arthur Miller, va provocar que d’aquesta mena de gossets en diguéssim “marilyns” per associació amb la gran estrella. 

La connexió entre el món del cinema i el de la moda és meravellosa, ambdós àmbits es retroalimenten i van construint la nostra simbologia i història col·lectives igual que poder gaudir d’aparadors esplendorosos sincronitzats amb cada estació i esdeveniment aporta ordre natural, bellesa i singularitat a les nostres vides.