Marca X

No sé si heu vist un meme que vol mostrar, amb humor, el tarannà de diferents generacions a través de la reacció simulada de cadascuna d’elles al simple fet de topar (lleument) amb el llindar d’una porta.  Fa poc hi pensava dinant a Les Gavarres. Com que tenia poc temps, vaig triar un fast-food mexicà perquè és un menjar que m’encanta com tantes coses d’aquell país (vegin el nom d’aquesta secció en homenatge als seus periodistes). 

Demanar una quesadilla sembla una cosa simple per a una mentalitat de la generació X com la meva però el món han canviat un feix. Un cop superades un munt pantalles plenes d’opcions força estressants pels cagadubtes, em vaig apropar al taulell a buscar la comanda. El moment va comportar més misteri que una novel·la d’Agatha Christie i més tensió que en una pel·li de Hitchcock perquè no estava gaire segura de què havia triat finalment. 

Per descomptat, estic fent conya atès que si m’haguessin servit un taco o un burrito haurien estat igual de benvinguts en una actitud poc dramàtica també força pròpia de la meva generació. Resulta que una amable noia del taulell em va demanar que li confirmés, per si les mosques, que no hi volia formatge a la quesadilla. 

Erròniament, servidora havia donat per fet que alguns dels ingredients bàsics que sortien a la pantalla, com ara el formatge, no calia marcar-los perquè una quesadilla sense queso ja em diràs tu. 

Per raons generacionals, no puc evitar pressuposar que una enchilada ha de portar chile o una calçotada calçots encara que ara sigui ben normal demanar coca amb recapte sense el recapte i allioli sense all. Seguim.