Desafiaments

Fiar-ho tot al turisme, per a qualsevol territori, és un error en el qual aquí hem abundat i encara sembla ser la gran aposta. Deixant a banda que, si tens una riquesa -en aquest cas, el sol- com a mínim l’has de saber rendibilitzar el màxim possible sense oblidar protegir (rabiosament) el teu teixit industrial i restants sectors socioeconòmics. 

Contràriament, el nostre ha estat un model low cost que equival a dir poc valor afegit i salaris baixos entre altres paranys i, a més, l’hem prioritzat a costa d’altres àmbits. Abreujat per en Pere Beneyto s’entén millor: «És com si els països de l’OPEP donaren gratis el petroli». Per adobar-ho, resulta que el canvi climàtic suposa un desafiament enorme per a les àrees turístiques del sud d’Europa que seran més vulnerables a aquest nou escenari. 

Un estudi de Caixabank ja posava en evidència que, entre les temporades altes del 2019 i del 2023, les zones més càlides de l’Estat van tenir un creixement més lent de la despesa dels visitants. També analitzava, específicament, com varia el patró de despesa turística durant les onades de calor i com aquestes redueixen la repetició d’estada palesant-ne els estralls en el benestar físic i mental de la gent. 

L’estudi acabava advertint de la necessitat que el sector pari esment en el risc climàtic i es prepari per a un futur amb temperatures més extremes on la demanda s’anirà desplaçant cap a llocs amb termòmetres més moderats com, per exemple, la costa atlàntica. 

Del repte que significarà per a la vida dels residents i la castigada resta dels nostres modus vivendi (afectació en salut, hàbits, horaris, condicions de treball, entorn natural, agricultura, urbanisme…), en parlaré un altre dia que avui fa massa calda.