Ensorrats

Una notícia d’actualitat és que l’Ajuntament de Torredembarra ha aturat i denunciat una extracció de sorra planejada per aquest estiu al·legant possibles impactes ambientals i falta de coordinació amb les autoritats locals. Som un país eminentment turístic on, cada cop més, cal anar reomplint platges amb sorra d’altres. L’erosió costanera -un peix que es mossega la cua- afecta tant l’ecosistema com els àmbits econòmic i social. Tot el litoral català està perdent desenes de milers de metres cúbics de sorra. Algunes platges de Barcelona en perden un metre cada any deixant la ciutat més desprotegida davant les tempestes sense aquesta barrera natural i amb menys espai pels turistes que ens alimenten. Un greu problema actual ja és, a causa de l’augment del nivell del mar unit a la sobre població del planeta i les demandes del nostre estil de vida, la manca d’aquest recurs a força indrets. Ha començat, per tant, l’anomenada guerra per la sorra tan necessària per produir formigó, vidre, etc. També imprescindible per a platges artificials i altres usos industrials. Segurament, en porta la teva pasta de dents. Els conflictes per la sorra i el seu tràfic il·legal van en augment, sobretot a països amb alta activitat de construcció, com l’Índia, la Xina, el Marroc o algunes zones del Carib i el sud-est asiàtic. A Europa, la desaparició de platges a Sardenya també s’ha relacionat amb màfies locals. Segons estimacions de les Nacions Unides, cada any es mouen milions de tones de sorra en un mercat negre que fan que aquest tràfic sigui avui un dels crims ambientals més lucratius després del de fusta o minerals. Si aquí no en prenem consciència i cuidem un dels nostres béns naturals més valuosos, trista ironia, estarem ensorrats.