Diari Més
Imatge d'opinió Marta Magrinyà

Imatge d'opinió Marta MagrinyàCedida

Creat:

Actualitzat:

No parem de rebre notícies al mòbil. Sabem que no són aleatòries sinó fruit de les nostres recerques i de la quantitat de dades que les empreses tecnològiques, per una via o altra, acumulen sobre cadascú. Hi ha una informació que ja m’ha arribat un parell de cops i, atès que la trobo interessant, hi dedicaré aquest article. 

La IA, a través dels milions de perfils personals que atresora, ha identificat diverses paraules que, a parer seu, delaten el nivell d’intel·ligència d’un individu. És a dir, mots que les persones amb un quocient intel·lectual baix solen emprar més sovint o, fins i tot, de manera repetitiva a mode de crossa -les “muletilles” de qualsevol mena ja es consideren un problema-. Gent del Camp, penseu-s’hi abans de dir: obvi, cosa, sempre i jo.

 Pronunciar massa sovint el terme “obvi” sembla ser un mecanisme de defensa per evitar explicacions complexes (inseguretat), fer servir el vocable “cosa” per a tot implica manca de precisió i claredat mental (simplicitat), abusar del “sempre” indica rigidesa comunicativa o pensament absolut (estretor de mires) i dur-se a la boca el “jo” constantment revela un narcisisme curt d’enteniment (egosurfisme). 

La IA també atribueix poc discerniment a les persones que propinen insults a dojo (projecció de frustracions pròpies) però aquí hi discrepo si parlem, per exemple, dels argentins o si pensem en els renecs que els catalans fem anar amb tota naturalitat atès que formen part del nostre llenguatge. Possiblement, això respon a frustracions però, en aquest cas, no personals sinó col·lectives. Insultar o blasfemar com a fet cultural no és expressió d’una manca d’intel·ligència general sinó d’haver perdut, com a poble, la fe.

tracking