El nom no fa la cosa

Tenir a l’abast els paisatges de vinya del Priorat, ara amb una verdor esplèndida després d’uns anys de sequera, és un dels privilegis que gaudim per aquí. Som en una època ideal per fruir la bellesa dels ceps; bons temps sense la calorada de l’estiu. 

Xerrant amb un vinicultor, em vaig posar al dia de les darreres tendències del mercat: els vins sense alcohol. No hi sóc aficionada i no sé apreciar un beuratge rodó tanmateix em va semblar un sacrilegi -al meu interlocutor també- i em va fer reflexionar sobre els nostres dies. 

Ens resulta més còmoda la cultura de la substitució dels aspectes més perjudicials de qualsevol aliment -val per altres coses- que l’adquisició de consciència d’un consum assenyat i saludable. Sembla que preferim la creació (artificial) de productes sense els seus components naturals avui més controvertits que transmetre la necessitat de l’autocontrol. 

Insisteixo, no sé si el vi, la cervesa o la ginebra sense alcohol tenen em mateix gust perquè no en bec però em temo que no. Penso també en les noves fórmules, tan de moda, baixes en sal, sense sucre o greixos que, òbviament, sacrifiquen part del gust en nom de la croada «menys o zero».

Deixant a banda les persones que necessiten substitutius per raons mèdiques, sembla prou contradictori que, en nom de la salut, mengem aliments eliminant-ne parts característiques que, amb mesura, també són beneficioses. 

Enfocats en la cultura mil·lenària del vi, si volem evitar els efectes perjudicials de l’alcohol, no és millor assaborir-lo moderadament però aprofitant la grandesa dels nostres sucs que no pas renunciar a la seva essència?