Les conseqüències

Obviaré el recent Dia de la Dona perquè em sembla prou demostratiu que a les dones se’ns dediqui un dia de consolació atès que els homes tenen els 364 que resten. Però aprofitaré l’avinentesa per citar una dona brillant, Ayn Rand, a propòsit del caos ferroviari que estem patint, em refereixo a un encara més greu i perillós que el precari servei que ja suportem normalment. 

Aquesta filòsofa i escriptora va dir la cèlebre frase «Pots ignorar la realitat però no pots ignorar les conseqüències d’ignorar la realitat». La sentència va que ni pintada a la situació general de desintegració del nostre país ja que la de rodalies en concret només és una petita part del problema. 

Podem ignorar la realitat de l’espoli i el maltractament que sofrim a tots els nivells (econòmic, cultural, lingüístic) com a país colonitzat però no podem ignorar les conseqüències d’aquesta trista realitat quan volem agafar un tren, comprar un pis, ser ben atesos en un hospital, reeixir en un negoci o que els nostres fills rebin la millor educació possible. Ja fa temps que els catalans no tenim límit a l’hora d’empassar-nos discriminacions, escarnis i tota mena de perjudicis quotidians i les conseqüències resulten cada cop més sagnants. 

El conformisme i l’actitud de mera supervivència individual són l’anticrist del benestar i prosperitat col·lectiva d’una nació i una forma de pessimisme. Les persones crítiques i combatives són les més optimistes perquè aspiren a que les coses millorin, mantenen l’esperança de que això és possible i treballen per a que passi mantenint l’amor propi com a tret fonamental segons la Psicologia Positiva. Amb aquesta resignació i passivitat només ens espera un futur d’imatges kafkianes en bucle com les que ja ens estem acostumant massa a veure.