Barreres mentals

En període electoral no puc evitar pensar en productes. Sabem que, durant segles, la forma de consumir d’una persona venia donada per la seva classe social. Els pobres, vestien, menjaven i vivien com a pobres. Els rics ho feien tot de rics. Canviar de carrer, encara que fos amb un sol producte o servei, no era ni econòmica ni socialment (tampoc en termes de marcs mentals) possible. Avui el nostre consum ve determinat, també i en paral·lel, pels anomenats ‘estils de vida’ gràcies a grans avenços. Hi ha mileuristes que porten un perfum car i milionaris que compren roba de segona mà. 

La composició sociològica i ideològica occidental fa ara més difícil, per exemple, determinar el poder adquisitiu d’una persona només pel seu aspecte. Els rics van de guais, les classes mitjanes són molt diverses i el proletariat pot fer coses (algunes) abans exclusives de les altres dues. Sigui com sigui, tot ha canviat enormement i, alhora, hem superat barreres mentals. 

Potser, doncs, és moment de preguntar-nos si, a nivell polític, hem de seguir amb el sistema de sempre i les velles fórmules esquerra-dreta quan un mateix individu pot pensar completament diferent si parlem d’economia, educació o seguretat. Hauríem de poder votar tema per tema (penso en Suïssa) però seguim enganxats al model de baixa qualitat de llistes tancades i programes monolítics que, a més i entre altres coses, no es compleixen mai. Ja no cal comprar un producte només perquè ens toca o perquè sempre l’hem comprat.