Dels nens i la guerra

Aquests darrers dies només sentim parlar de l’augment del preu del petroli i de les afectacions que això té a la nostra vida, com un dels efectes col·laterals més importants del conflicte a l’Iran. Quan esclata un conflicte armat, però, una de les conseqüències menys visibles però més profundes és l’impacte sobre l’educació. Organitzacions humanitàries com UNICEF i Save the Children han advertit repetidament que la guerra pot interrompre durant anys l’escolarització dels infants. En el cas de l’escalada militar recent a l’Iran, UNICEF ha alertat que els combats i els bombardejos representen «un moment perillós per a milions de nens i nenes» a la regió. Segons l’organització, hi ha informes d’atacs que han afectat escoles, inclosa una escola de nenes a la ciutat de Minab fa uns dies, on nombroses estudiants van morir o van resultar ferides. Les dades globals mostren que aquest problema no és excepcional. UNICEF calcula que almenys 30 milions d’infants no van a l’escola l’Orient Mitjà i al nord d’Àfrica, molts d’ells en països afectats per conflictes armats. A escala mundial, més de 52 milions de nens i nenes que viuen en zones de guerra estan fora del sistema educatiu, sovint perquè les escoles han estat destruïdes, ocupades o simplement perquè és massa perillós assistir-hi.

Les organitzacions humanitàries insisteixen que les escoles han de ser protegides en qualsevol conflicte. El dret internacional humanitari estableix que les infraestructures civils, inclosos els centres educatius, no han de ser objectius d’atac. L’impacte de la guerra sobre l’educació d’un país és, en última instància, una qüestió de futur. Quan una generació d’infants passa anys sense accés a l’escola, es redueixen les seves oportunitats laborals i augmenta el risc de pobresa i exclusió. Garantir l’educació en situacions de crisi no és només una necessitat humanitària, sinó també una inversió essencial per a la reconstrucció de les societats després del conflicte.