Dels therians i la viralització

En l’era digital, la viralització s’ha convertit en una força capaç de transformar una anècdota en fenomen social en qüestió d’hores. El cas dels anomenats therians, persones que s’identifiquen de manera simbòlica o espiritual amb un animal no humà.n’és un exemple paradigmàtic. Així, una suposada subcultura minoritària, formada principalment per adolescents que juguen a identificar-se simbòlicament amb animals, ha estat amplificada fins a convertir-se en objecte de debat públic, alarma moral i arma política. Però què hi havia realment darrere d’aquesta onada? Vídeos dispersos a TikTok, una narrativa animada pels algoritmes i -sobretot- atiada per l’interès mediàtic.

La viralització funciona amb una lògica simple: allò que sorprèn, incomoda o indigna genera clics. I els clics generen visibilitat. Així, en el cas dels therians, la combinació d’imatges cridaneres i titulars sensacionalistes va alimentar la curiositat i, alhora, la burla i l’odi. Els esdeveniments convocats aquesta setmana per «veure’ls» es van omplir de curiosos i agitadors, però no pas dels protagonistes. La viralització pot ser una eina poderosa per visibilitzar causes justes, però també pot fabricar fantasmes i alimentar l’odi. En aquest cas, sectors ultres van aprofitar la confusió per reforçar una narrativa de decadència moral i atacar diferents col·lectius. El mecanisme és conegut: es presenta una exageració com a prova d’un suposat excés de tolerància i es canalitza la frustració social cap a minories. Aquest episodi ens interpel·la sobre la responsabilitat compartida. Els mitjans, en la seva cursa per no quedar enrere, poden contribuir involuntàriament a inflar determinades bombolles. Les plataformes, amb algoritmes que premien l’escàndol i amplifiquen el soroll. I nosaltres, sobretot, com a usuaris, que sovint participem en la cadena sense saber que amb els nostres clics podem alimentar aquest desgavell.