De la lectura

Dades recents del Programa per a l’Avaluació Internacional de les Competències de la Població Adulta (PIAAC) indiquen que la comprensió lectora dels universitaris espanyols ha baixat en l’última dècada: de 282 punts el 2012 a 271,9 el 2023. El descens supera els deu punts i situa Espanya per sota de la mitjana de l’OCDE i de la Unió Europea. A més, els resultats són inferiors als que obtenen estudiants de Batxillerat en països com Finlàndia (288), Suècia (283) o els Països Baixos (274).

Ara bé, l’informe mostra un retrocés generalitzat en diversos països, fet que convida a evitar explicacions simples. No es tracta només de quantitat de lectura, sinó de qualitat: capacitat d’inferència, interpretació crítica i síntesi d’informació complexa. Aquestes habilitats són clau en l’àmbit universitari, on els textos exigeixen anàlisi sostinguda i autonomia intel·lectual. En paral·lel, el context ha canviat profundament. Entre 2012 i 2023 s’ha consolidat l’ús intensiu de pantalles i de formats breus. La lectura digital, sovint fragmentada i interrompuda, pot dificultar la concentració prolongada i la retenció profunda del contingut, segons apunta part de la recerca científica. També l’ús d’eines automàtiques de resum planteja interrogants sobre com s’està transformant el procés d’aprenentatge. El repte, per tant, no és oposar tecnologia i lectura, sinó integrar-les amb criteri. Reforçar estratègies metacognitives — inferir, sintetitzar, contextualitzar—, fomentar la lectura extensa en totes les disciplines i establir mecanismes de suport a l’inici dels estudis superiors poden contribuir a millorar la competència lectora. Les dades ofereixen una oportunitat per revisar pràctiques i adaptar-les a un entorn canviant sense haver de renunciar a l’exigència acadèmica.