De tornar a començar

Durant dècades, el relat dominant sobre la formació ha estat clar: estudiar primer, treballar després. Però aquest esquema ja no encaixa amb un mercat laboral canviant, fragmentat i accelerat, ni amb trajectòries vitals cada vegada menys lineals. En aquest context, les microcredencials emergeixen com una resposta pragmàtica a una realitat nova: la necessitat d’aprendre de manera contínua, flexible i sobretot, en connexió amb el món del treball. Les microcredencials, com les que impulsa la Fundació URV, per example, trenquen amb la lògica del “tot o res” dels títols llargs. No substitueixen graus ni màsters, però ofereixen una alternativa realista per actualitzar competències, reorientar perfils professionals o adquirir habilitats concretes sense haver de tornar a començar un itinerari acadèmic sencer. En un moment en què molts professionals ja estan treballant, tenen càrregues familiars o simplement no poden permetre’s anys d’estudi, aquest format és clau per democratitzar l’accés a la formació. Però el debat no és només educatiu, sinó també social i laboral. Les microcredencials poden actuar com a pont entre el sistema formatiu i el mercat de treball, especialment en sectors que evolucionen ràpidament: tecnologia, salut, sostenibilitat, gestió, educació o indústria. Quan estan ben dissenyades —amb continguts actualitzats, docència de qualitat i connexió amb les necessitats reals de les empreses— esdevenen una eina útil tant per a qui busca feina com per a qui vol millorar la seva posició laboral. En un país com el nostre, amb desajustos entre formació i ocupació, amb adults que necessiten requalificar-se i joves que busquen vies més àgils d’entrada al món laboral, les microcredencials poden ser part de la solució. No són “menys” formació: són una altra manera d’entendre-la. Més modular, més adaptable i, sobretot, més connectada amb la vida real.