De riscos i drets

Llegim aquests dies sobre la decisió del Govern d’Austràlia d’impedir que els menors de setze anys obrin o utilitzin comptes a les xarxes socials, una mesura pionera a escala mundial. A partir del 10 de desembre de 2025, Instagram, TikTok, Facebook, YouTube o X han de bloquejar l’accés a usuaris menors de setze anys o enfrontar-se a multes de fins a 49,5 milions de dòlars australians si no prenen “mesures raonables” per fer-ho.

L’objectiu declarat del Govern és protegir la salut mental i el benestar dels joves, reduint l’exposició a riscs associats a l’ús intensiu de xarxes, com ara l’ansietat, el cyberbullying, la pressió social o la desinformació. Campanyes com “For the Good Of” han tingut un paper important en l’argumentari oficial per justificar la mesura.

Aquest tipus de prohibició ha generat un ampli debat públic. Per una banda, una part de la societat percep que és una resposta necessària davant d’un problema real: molts pares i experts consideren que les dinàmiques de certes plataformes poden influir negativament en el desenvolupament emocional i cognitiu dels adolescents.

Per altra banda, es posa en dubte l’eficàcia i la coherència de la prohibició. Mesures com aquesta podrien fomentar l’aïllament social de joves que utilitzen aquests espais per connectar amb les seves comunitats, especialment en col·lectius vulnerables, i es plantegen preocupacions sobre la privadesa i la verificació d’edat.

Hi ha dubtes —també— sobre si aquesta prohibició atacarà les causes arrels del problema o si, en canvi, simplement desplaçarà els joves cap a serveis alternatius o pràctiques no regulades. La prohibició d’Austràlia és un punt d’inflexió en el debat global sobre joventut i tecnologia, i posa sobre la taula qüestions crucials sobre protecció, llibertat d’expressió, privadesa i responsabilitat. Caldrà veure com avança tot plegat.