De consum i responsabilitat

El Black Friday s’ha convertit en una litúrgia global del consum. Allò que va néixer com un dia puntual de rebaixes als Estats Units avui és una setmana —o fins i tot un mes— de descomptes constants que semblen inevitables. Però darrere dels cartells vermells i dels percentatges temptadors, s’amaga una pregunta incòmoda: quant ens costa realment aquest «estalvi»? D’entrada, el Black Friday va molt més enllà de la simple compra. És un model cultural que associa felicitat amb acumulació i urgència amb necessitat. Aquest mecanisme psicològic, perfectament estudiat pel màrqueting, alimenta un consum impulsiu que sovint acaba en calaixos plens d’objectes oblidats o, pitjor encara, en residus prematurs.

Aquí és on el Black Friday entra en conflicte directe amb un altre aspecte d’interès creixent: la sostenibilitat. Vivim en un context d’emergència climàtica, en què se’ns demana reduir residus, reutilitzar i consumir de manera responsable. Tanmateix, durant aquests dies es baten rècords d’enviaments, d’embalatges de plàstic i de devolucions massives —moltes de les quals ni tan sols es tornen a posar a la venda, sinó que es destrueixen. El Black Friday -d’altra banda- accentua les desigualtats come cials, i mentre les grans plataformes poden assumir descomptes agressius, el petit comerç local -clau per a la cohesió social i la vida dels barris- sovint queda ofegat, incapaç de competir en preu o condicions. Així, lluny de demonitzar les rebaixes o de cu pabilitzar qui aprofita una bona oferta, potser el repte és un altre: recuperar el criteri. Pensar si allò que comprem és necessari, conèixer-ne l’origen i valorar-ne les conseqüències. Potser, al capdavall, l’acte més conscient del Black Friday no és comprar més, sinó comprar millor.