De discursos inquietants

Aquests dies d’aniversaris grisos llegim que els discursos de l’extrema dreta entre els joves europeus ja no són un fenomen marginal, sinó una tendència creixent i alarmant. Un informe del European Democracy Hub destaca que a Europa un nombre cada cop més elevat de joves està atret per formacions i discursos de l’extrema dreta. Per exemple, un dels estudis de 2025 mencionats revela que existeix una bretxa considerable de gènere en el suport a aquests partits: els nois joves mostren una probabilitat més gran de votar formacions de l’extrema dreta. A aquesta dada també li cal subratllar el paper decisiu de les xarxes socials en aquest procés; plataformes com TikTok o X canalitzen els usuaris vers continguts més carregats d’ideologia, provocació i exclusió social.

A escala local, diversos informes assenyalen que als instituts de Catalunya fa temps que s’hi detecta un augment en la banalització de la dictadura i en l’expressió de simbolismes d’extrema dreta entre adolescents. Així mateix, dades d’enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) mostren que un 16% dels menors de vint-i-cinc anys a Catalunya preferiria un règim autoritari, i aproximadament un de cada cinc es plantejaria votar formacions d’extrema dreta. Sembla que la confluència de factors és evident: frustració econòmica (atur juvenil, precarietat laboral), sensació de no trobar una representació política clara, vulnerabilitat emocional i social, i l’exposició contínua a narratives simplistes a les xarxes. Aquesta combinació crea un terreny propici per a ideologies que prometen ordre, identitat i resposta fàcil a la incertesa. Així, des de l’àmbit familiar i educatiu, per tal d’abordar aquesta problemàtica, cal assegurar que els joves entenguin el passat (dictadures, radicalismes) i fer que desenvolupin un pensament crític assertiu davant els missatges als quals s’enfronten.