De Madrid estant

Escric aquestes ratlles des de Madrid, on participo com a ponent en el congrés estatal d’associacions d’equips directius de tota Espanya. En aquest espai, dedicat a repensar el paper del lideratge educatiu en temps d’incertesa, la intel·ligència artificial s’ha convertit en tema ineludible. Però més enllà de la fascinació o la por que desperta, cal preguntar-se: des de quines mirades podem afrontar el repte de la IA? Cada agent educatiu i social la viu de manera diferent. L’alumnat hi veu una aliada per aprendre i experimentar més ràpidament, però també s’intueix el perill de delegar-li massa i perdre la seva veu. El professorat -amb la necessitat de formar-se- es demana com fomentar el pensament crític en un context en què la informació es genera sense filtres. Els equips directius cerquen com integrar la IA per millorar la gestió i la presa de decisions, sense renunciar a la dimensió humana de les institucions.

Des de fora de l’àmbit educatiu, les famílies es pregunten quin impacte tindrà la IA en l’educació dels seus fills i filles, mentre els tecnòlegs i els desenvolupadors reivindiquen la necessitat d’un disseny responsable, ètic i inclusiu. Els artistes, en canvi, posen llum sobre la creativitat compartida entre humans i màquines, i ens recorden que la sensibilitat i l’emoció són irreductiblement humanes. Finalment, els responsables polítics tenen la tasca de construir marcs normatius que garanteixin un ús just, transparent i orientat al bé comú. I la universitat, com a espai de diàleg entre ciència i humanisme, la responsabilitat de formar ciutadans capaços d’entendre i transformar aquest món complex. Afrontar la IA -doncs- és una qüestió de mirada: la manera com ens la mirem definirà com ens transforma.