De la pau que toca d'aprop

Ahir ens vam llevar amb una notícia llargament esperada. Després de dos anys de destrucció i dolor, finalment s’ha signat un acord entre Hamàs i Israel. Negociacions intenses, amb mitjancers internacionals (el President Trump no ha dubtat en penjar-se la medalla) i molta pressió per part de la societat civil organitzada (des de les mobilitzacions arreu fins la Global Sumud Flotilla), han aconseguit forçar un compromís que inclou —en les seves fases inicials— un alto el foc, el rescat o intercanvi d’ostatges i una retirada esglaonada de tropes israelianes de la Franja de Gaza.

Els acords de pau sempre són fràgils. Depenen de la credibilitat dels qui els signen i de la seva capacitat per sostenir-los quan desapareix l’atenció internacional. Mentrestant, fora de la regió, també ho notarem. El tractat de pau entre Gaza i Israel sembla un fet llunyà, però el seu impacte pot ser més proper del que imaginem. La fi —encara incerta — d’aquest conflicte, pot estabilitzar preus energètics, reduir tensions comercials i alleugerir la pressió inflacionista que també notem a les nostres butxaques. Menys risc geopolític vol dir més seguretat per a les rutes comercials, menys especulació i una economia global lleugerament més previsible. Entre els impactes d’aquest tractat es parla -també- de l’efecte psicològic que pot tenir sobre la ciutadania. Perquè les guerres, especialment aquelles on hi ha un acarnissament tan pronunciat, es filtren en la nostra vida i ens afecten. La distància entre Gaza i nosaltres no és tan gran quan el que hi ha en joc és, simplement, aprendre a viure sense odi.