De la flotilla

Avui és inevitable parlar de la intercepció de la Global Sumud Flotilla, que porta ajuda humanitària cap a Gaza, amb desenes de persones detingudes i embarcacions desviades. A diferència del passat, la tecnologia ens dona la possibilitat de resseguir gairebé pas a pas els esdeveniments: coordenades que apareixen en mapes interactius, imatges que es comparteixen a les xarxes i comunicats en directe que circulen a una velocitat extrema, convertint de manera immediata un fet local en una experiència global. Les eines de geolocalització permeten veure on es troben els vaixells, a quina velocitat avancen, quan s’aturen o quan desapareixen dels radars. Les xarxes socials amplifiquen missatges de la tripulació en temps real, i les emissions en directe esdevenen testimoni i denúncia alhora. Sense aquesta arquitectura digital, potser la flotilla quedaria reduïda a una notícia més.

Però aquesta visibilitat també té ombres i —com hem vist en tantes i tantes ocasions— les mateixes eines que ofereixen transparència poden esdevenir eines de silenci o de manipulació sobre la informació que ens arriba del món. Així, la tecnologia pot ser aliada de la solidaritat, o un instrument que promou la desinformació; pot protegir els qui arrisquen la vida en una missió humanitària, o convertir-los en objectius fàcils de controlar. Les notícies que rebem en els nostres temps posen a prova la nostra capacitat de discernir què veiem i què se’ns amaga. I en temps de rastreig global, el veritable poder no és navegar, sinó fer-se visible sense perdre la veu.