De Gaza i el silenci

Fa mesos que la situació humanitària a la Franja de Gaza ha assolit nivells crítics. Diverses agències internacionals, com l’ONU, Metges Sense Fronteres o el Programa Mundial d’Aliments, han alertat reiteradament que la població civil —i especialment els infants— pateixen una crisi alimentària de dimensions catastròfiques. La destrucció d’infraestructures, el bloqueig i les dificultats d’accés a l’ajuda humanitària agreugen una crisi que sembla haver arribat a un punt de no retorn. A tot això, s’hi afegeix una resposta dels organismes Internacionals que resulta del tot insuficient. Les lleis internacionals sobre conflictes armats estableixen l’obligació de protegir la població civil i garantir-ne l’accés als aliments i a l’assistència mèdica. En aquest cas, hi ha consens entre la pràctica totalitat de les agències de cooperació internacionals que aquests drets són greument vulnerats.

Pensem en el que va passar-nos fa uns mesos, amb l’apagada elèctrica, una apagada que va durar hores, però que va generar molta inquietud i indignació. Imaginem què significaria perdre el control sobre tot allò que ens resulta essencial de manera indefinida: aliments, aigua, llum... Davant d’aquest escenari, cal aplaudir les institucions -com és el cas de la Universitat Rovira i Virgili - que han expressat el seu posicionament i han reiterat el seu suport a Palestina. Recentment, el Consell de Direcció, el Consell d’Estudiants i les seccions sindicals de la URV han signat una segona declaració de suport a Palestina i de condemna a l’actuació d’Israel. El text, obert a adhesions, s’adreça als responsables polítics i fa una crida a la defensa dels drets humans. I és en aquest sentit que el silenci —sigui institucional o mediàtic— resulta significatiu. Davant d’una crisi alimentària que afecta sobretot els infants, la inacció esdevé encara més preocupant.