De silenci i patis d’estiu

Arriba el juliol, i a moltes escoles, el silenci ho inunda tot. Els patis, que fa tot just unes setmanes bullien de crits i corredisses, queden deserts sota un sol inclement. Aquest silenci que pot semblar reparador, en realitat revela una absència inquietant: la d’aquells nens i nenes que, sense casal ni vacances, passen l’estiu a casa, lluny del joc i la comunitat. 

Segons dades recents de la Sindicatura de Greuges de Catalunya, fins a un 40 % dels infants i adolescents de Catalunya no participen en cap activitat d’estiu, i en el cas de famílies en situació de vulnerabilitat, aquest percentatge s’enfila fins al 60 %. La xifra és tan clara com inquietant: l’estiu és encara un factor de desigualtat. 

Així, aquest estiu, malgrat els casals municipals, les colònies o les entitats dels barris, milers de nens i nenes arreu de Catalunya no tindran accés a activitats de lleure. Per això, resulta especialment significatiu que Tarragona s’hagi adherit enguany al projecte “Municipis per un Estiu Enriquit”, una iniciativa impulsada per l’Aliança Educació 360 per garantir que tots els nens i nenes tinguin accés a experiències educatives i de lleure durant les vacances.

A casa nostra ja fa molt temps que es parla del concepte d’”educació a temps complet”. La idea és senzilla però poderosa: tots els infants haurien de tenir accés a aprenentatges i experiències enriquidores dins i fora de l’aula, durant tot l’any. Això implica connectar escola, comunitat, famílies i entitats socials per garantir que l’educació no s’aturi mai, ni quan arriben les vacances, ni quan tanquen les portes dels centres. 

Invertir en casals públics, en patis oberts, en projectes comunitaris d’estiu és també una forma de combatre la desigualtat, i de protegir el dret dels infants a créixer amb experiències que els facin sentir part d’una comunitat que els cuida, també quan l’escola abaixa la persiana.