De lideratges i governança

Aquesta setmana vàrem celebrar a Cambrils una jornada de treball amb equips directius de tot l’estat en el marc d’un projecte d’innovació i desenvolupament que estem duent a terme des de la Universitat Rovira i Virgili. El projecte -finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats- persegueix apoderar els equips directius amb estratègies d’Intel·ligència Artificial i acostar aquesta tecnologia a la seva tasca quotidiana. En l’actualitat, el rol dels equips directius -que hauria d’estar orientat, principalment, al lideratge pedagògic i a la construcció d’un projecte educatiu coherent, inclusiu i amb visió de futur- contrasta amb una realitat del dia a dia ben diferent: L’informe Estat i reptes del lideratge als centres educatius de Catalunya (Fundació Jaume Bofill, 2022) alerta que més del 70% dels equips directius afirmen que destinen la major part del seu temps a tasques administratives i de compliment normatiu, i només una petita part al lideratge pedagògic efectiu. Aquesta desconnexió entre el rol ideal i el real s’accentua per la manca de recursos, la solitud de les direccions i una estructura de suport institucional sovint feble o poc àgil. Això genera esgotament, dificultat per impulsar projectes a llarg termini i una sensació de fer «gestió de supervivència» més que no pas lideratge educatiu. 

Així, aquest mes de juliol, quan bona part de la comunitat educativa comença a abaixar el ritme, els equips directius es mantenen actius tant per tancar un curs com per preparar l’inici del següent amb garanties. És en aquest temps també quan es posen les bases del projecte educatiu que protagonitzarà el nou curs. Reconèixer -doncs- el valor dels equips directius aquests dies és entendre que, el seu lideratge fa possible que l’escola no només funcioni, sinó que tingui continuïtat i sentit enmig de la molta incertesa i altes calors d’aquests dies.