De mestres i mancances

La manca de professorat s’ha convertit en una crisi educativa de dimensió global. Segons l’Informe Mundial sobre el Professorat publicat per la UNESCO l’any 2024, es necessitaran 44 milions més de docents a escala mundial per garantir l’accés a l’educació primària i secundària el 2030. A més, aquesta situació es veu agreujada per una taxa de deserció professional en augment: el percentatge de docents que abandonen la professió gairebé s’ha duplicat entre el 2015 (4,6%) i el 2022 (9%). 

Un dels factors és la precarietat laboral, pero no l’únic. La desvaloració social de la professió docent contribueix a reduir la vocació i a dificultar la captació de nou talent, especialment entre les generacions joves. La solució a aquest problema no passa únicament per augmentar el nombre de docents, sinó també per garantir-ne la qualitat. La UNESCO i l'OCDE subratllen que la qualitat d’un sistema educatiu està estretament vinculada a la qualitat del seu professorat.

Per fer-hi front, es recomana invertir de manera decidida en la millora de la formació inicial, establir itineraris clars de desenvolupament professional, assegurar condicions laborals dignes i establir mecanismes que permetin valorar i visibilitzar el paper del docent dins la societat. Igualment, cal destacar que tradicionalment els docents són poc consultats o involucrats en els processos de disseny i implementació de polítiques educatives, fet que desconnecta l’àmbit polític del dia a dia de les escoles.

Davant d’aquest escenari, cal reforçar el prestigi de la professió i reconèixer el paper clau del professorat com a agent transformador de la societat. Sense un professorat ben format, compromès i reconegut, no hi pot haver un sistema educatiu just i de qualitat.