De resultats i de persones

El passat dilluns vaig assistir amb cinc estudiants de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia a Barcelona a un diàleg amb Dr. Andreas Schleicher, director de l’OCDE i una de les figures més influents en educació global. 

Davant d’una sala plena de futurs pedagogs i pedagogues, Schleicher va exposar amb claredat els reptes i èxits dels sistemes educatius del món, posant especial atenció en com mesurem l’èxit escolar a través de les proves PISA. Singapur, per exemple, és avui el referent mundial en rendiment acadèmic: lidera les classificacions en matemàtiques, ciències i lectura. Però, com va destacar Schleicher, aquest èxit té un cost. 

Els estudiants asiàtics, malgrat els seus alts resultats, sovint suspenen en habilitats com la resiliència, el benestar psicològic o l’equilibri entre escola i lleure, habilitats també mesurades per PISA, i casualment poc mencionades quan es presenten els resultats. 

A Espanya, també en va parlar, tot i que els resultats es mantenen prop de la mitjana de l’OCDE en rendiment acadèmic, els estudiants destaquen clarament en aspectes com les relacions socials i la conciliació entre escola i temps lliure.

La paradoxa és clara: preparem els estudiants per triomfar a les proves, però potser no per viure de manera equilibrada en un món complex? Com mesurem l’èxit educatiu? El missatge d’ Schleicher era clar: l’educació ha de ser un acte d’equilibri entre l’excel·lència i la qualitat humana. Només així podrem preparar els nostres joves per a un món ple de reptes i desafiaments.