Rascaparets

La lectora, el lector, d’aquesta columna s’assabenta, llegint-la, que avui a les set del vespre presenten a la llibreria Adserà de Tarragona el llibre ‘Rascaparets’ de Julià Guillamon. Se n’hi va i quan surt, amb el llibre signat pel Guillamon, para compte bé en el títol del llibre. Rascaparets, que aquí en dèiem mistos Garibaldi, les tires de cartró que fa anys rascàvem per les parets, amb petits explosius que esclataven i feien guspires de llum.

La lectora, el lector, es pregunta: com que el llibre es titula així, què passaria si ara l’anés rascant per les façanes de la Rambla Nova fins arribar al balcó del Mediterrani? I ho fa: frega el llibre per la portada, que amb aquell pop de color verd li sembla que serà més explosiva. El frega sobre la paret de la Botiga del Cafè, de la Seguretat Social... I ‘Rascaparets’, el llibre, va espetegant: pet-pet-pet-petepet! I com que ja és fosc, la Rambla Nova es va il·luminant!

I ho veu tot més clar i intens: els cambrers grans del Moto Club, la pròpia llibreria Adserà d’on acaba de sortir, que tenen el ‘Rascaparets’ a la secció de narrativa que correspon i no com altres llibreries que, pel títol, l’han col·locat a la prestatgeria de bricolatge i manualitats. Veu encesos els llums de Nadal, que n’hi ha que els encenen tot l’any. Veu fins i tot, allà dalt de les muntanyes, els gravats prehistòrics de les coves de la Febró i pensa que li dirà al GPS del seu cotxe que l’hi porti. Veu amb llum intensa de LED els cotxes aparcats, que cada dia els fan més grossos i forts que el seu Twingo.

 La tira de contes del llibre és d’una setantena i quan arriba al Balcó n’ha cremat només uns quinze. Quan torni a casa encara podrà llegir els que queden.