Batalletes

Vaig anar a treballar a Televisió Espanyola a Madrid set anys després de «l’intent» de cop d’estat del 23-F. Una de les coses que en recordo, ara que s’han desclassificat els – alguns? – papers del 23-F és una conversa amb un periodista de TVE que cobria les notícies del rei, i que es passava el dia a la Zarzuela. Aquest periodista m’explicava que si s’havia emès tan tard, a un quart de dues de la matinada, la famosa intervenció televisiva del rei «aturant» el cop, va ser per problemes tècnics. Es veu, segons ell i segons la meva memòria, que el primer equip de gravació de TVE fallava i que n’havien hagut d’enviar un segon. Així ho recordo jo, però no crec que els papers desclassificats ho confirmin. I un company de TVE de l’època em diu que no li sona que sigui cert. Per tant, sense document escrit ni sonor ni poder-lo contrastar, el meu record té tant valor com la conversa entre xusqueros del 23-F, que afirmen que les ordres, en entrar als estudis de TVE a Prado del Rey, eren que el primer tret havia de ser a l’aire i el segon, a tocar. És a dir, cap valor probatori però sí una mostra de com «sonava» l’època.

Així, el 1981, el soldat John – o Jon, un nom basc? – trobava normal que els ordenessin matar periodistes. Era un dels diferents cops del 23-F, el dels militars nostàlgics del franquisme. I el 1988, un periodista de TVE feia un relat per reforçar el mite d’un rei que no era al darrere «d’aquell» cop d’estat: com dèiem abans quan a la tele se n’anava l’emissió, la culpa no era del rei, sinó de la tele, «d’ells». Però i del cop que va triomfar, el de la retallada autonòmica i l’entrada a l’OTAN, de qui era la culpa?

Direu que és una batalleta, però el foc era ben real..