Mestral

Això de «Muntanyes de la Costa Daurada» sona com si les platges que s’endú la llevantada poguessin anar a buscar sorra a la serra de Brufaganya. O com si el Hard Rock es construís a Siurana. El «terroir» no s’identifica amb la marca turística que s’ha inventat la Diputació. Les Muntanyes de Prades volen dir-se Muntanyes de Prades. I el col·lectiu Terres del Camp, al digital InfoCamp, demana que, com a altres llocs hi ha marques complementàries per a públics i espais diferenciats, les institucions del Camp de Tarragona creïn una marca pròpia per a l’interior del Camp, el Priorat, la Conca de Barberà i la Baixa Segarra. Proposen Terres del Camp, Terres del Sud o Terres de Mestral, que ja s’usa a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Tivissa i Pratdip.

A la xarxa X el compte Fet al Camp de Tarragona – res a veure, suposo, amb la revista desapareguda Fet a Tarragona – va penjar el 3 de gener una enquesta sobre la qüestió, afegint-hi les opcions Terres Meridionals i Terres de Frontera.

Jo volia votar Terres de Frontera. Fa deu anys vaig escriure un article sobre el Camp a la Revista de Catalunya, titulat ‘La frontera de l’èxit’. I la idea del Camp com a lloc on Catalunya traspassa un punt geopolític a l’Edat Mitjana i es reconeix amb aquest nom, Catalunya, m’agrada i més al 2016, que el Camp podia ser la «frontera de l’èxit» cap a la independència.

Però, per un lapsus, vaig votar Terres de Mestral, que va guanyar l’enquesta. Freud tenia raó: «el teu subconscient vol votar el que guanyarà, ruc!». I Mestral, com la mitificada revista dels 70, és un nom molt atraient.

Com cantaven els Sopa de Cabra – o eren Els Pets? – «nascut entre Prades i el Penedès, molt tocat per la mestralada».