Parlen les àvies

Les àvies volen parlar però no les escoltem. Si les dones topen amb un sostre de vidre, el sostre que pateixen les dones grans és d’uralita, tòxic. Les àvies han bregat des de joves contra discriminacions, masclisme, estretors econòmiques i ara contra l’edatisme dominant. El que redueix a crits de “no em ratllis” les històries de les àvies a batalletes pesades, que us estalviarien disgustos si les sabéssiu escoltar i aprendre’n. Encara bo que l’antropòleg Jordi Suñé ha viatjat per racons del país, com ara la Pobla de Montornès, i n’ha recollit paraules i experiències, costums i tradicions. Com les de les dones grans de Castellvell del Camp, aplegades en el llibre ‘Parlen les àvies’.

Ara, en el taller de teatre que Càritas, amb la col·laboració de la Fundació Onada, organitza cada any li hem manllevat al Jordi Suñé algunes de les vivències de les àvies de Castellvell, les hem convertides en torrenques i les hem posades en la veu de les nostres lectores. Que no tan sols llegeixen els textos, sinó que les emocions que hi posen són seves i ben seves: els sentiments viscuts en carn pròpia en els batejos, la infantesa, l’escola, les excursions...

En algun cas i tot, com el de la Lucía, ens narra en paraules pròpies com va ser el seu casament en el seu poble d’Andalusia, i com s’hi divertien. No us ho perdeu, com tampoc us podeu perdre les veus i la saviesa de la Isabel, la Montserrat, la Iris, la Carme, la Marian o la Manoli. Que ens hem imaginat competint en una mena de concurs televisiu, conduït pels de l’Onada, que ja tenen experiència en ràdio: la Montse, el Vicens i el Rafel.

Parlen les àvies, i les heu d’escoltar. Aquest dissabte a dos quarts de sis a Cal Maiam, de la Torre.